Doncs jo no tinc ni la més remota idea de què será. Pero personalment crec que aquests jocs de endevinalles i de gimcanes són els ideals pels amics als qui agrada fer patir i divertir-los, pero sincerament la familia es una altre cosa. Jo m´esperaré a l´agost perque passo de tonteries d´aquestes :|
Només per portar la contrària a tots els comentaris fets fins ara, nosaltres creiem que serà NENA!!!
Ja que tens uns pares tan ecològics la teva germaneta podrà reciclar la teva roba :-)
Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.
No anirem mai més a escola.
Fora de parlar amb els de la teua edat
res no vares aprendre a escola.
Ni el nom dels arbres del teu paisatge,
ni el nom de les flors que veies,
ni el nom dels ocells del teu món,
ni la teua pròpia llengua.
A escola et robaven la memòria,
feien mentida del present.
La vida es quedava a la porta
mentre entràvem cadàvers de pocs anys.
Oblit del llamp, oblit del tro,
de la pluja i del bon temps,
oblit de món del treball i de l'estudi.
"Por el Imperio hacia dios"
des del carrer Blanc de Xàtiva.
Qui em rescabalarà dels meus anys
de desinformació i desmemòria?
Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.
I TAL COM VAIG DIR AL PRICIPI, ESTIC CONVENÇUT QUE EL QUE HI HA A LA APANXETA DE LA MAMA, ÉS UN NEN.I DE BEN SEGUR QUE ENCARA QUE NO HO SIGUI, JO ENCARA N'ESTIC BEN SEGUR. A LA DÈNIA SÉ QUE TAN NEN COM NENA LI ANIRÀ DE PERLES I PER AIXO AL CAP I A LA FI EL QUE SIGUI SERÀ.
Hoooooooola!!!
Des de la Demarcació estem molt intrigats... Més ben dit, intrigades.
Per aquí aposten pel nen però jo no ho veig clar... dones al poder!
Petonicos.
la meva travessa em diu que potser serà un nen el que té la mare a la panxa. No sé perquè però m'ho diu la meva intuició. Quan siguis més gran entendràs que les dones tenim com una mena de sisè sentit que crec que mai ens fa equivocar.
Sigui com sigui i si m'equivoco i és una nena tindràs una gran companya amb qui barallar-te per les joguines, per la roba quan siguis més gran, amb qui confessar confidències i en definitiva amb qui podràs compartir tantes bones estones.
Després de llegir el que acabes d'escriure pensant què hi dirien a tot
això l'Ivet i l'Ainara??? Segurament pensant en un futur desitjaríen un
nen amb el que poder engrescar-se d'aquí a un temps. Però tot analitzant el
present pensaríen en els moments que una i altra comparteixen.
Veient que elles no ho tenen clar i per acabar d'embolicar la troca jo
et díria que sigui el que sigui serà fantàstic només cal que et fixis en
els pares ... No em diràs que no hi trobes coses meravelloses darrera de
cada un d'ells. Doncs imagina quan de tots dos en fas un poti-poti!
Mira'ls als ulls i descobriras la serenor que transmet el pare i la
màgia de la mare, fixa't en el somriure plaent del pare i aquell tan
engrescador de la mare,....La combinació ets tu però també la persona que
ocupa la panxa de la mare i que coneixeras aquest estiu.
Doncs jo no tinc ni la més remota idea de què será. Pero personalment crec que aquests jocs de endevinalles i de gimcanes són els ideals pels amics als qui agrada fer patir i divertir-los, pero sincerament la familia es una altre cosa. Jo m´esperaré a l´agost perque passo de tonteries d´aquestes :|
Només per portar la contrària a tots els comentaris fets fins ara, nosaltres creiem que serà NENA!!!
Ja que tens uns pares tan ecològics la teva germaneta podrà reciclar la teva roba :-)
Gemma i Montse
Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.
No anirem mai més a escola.
Fora de parlar amb els de la teua edat
res no vares aprendre a escola.
Ni el nom dels arbres del teu paisatge,
ni el nom de les flors que veies,
ni el nom dels ocells del teu món,
ni la teua pròpia llengua.
A escola et robaven la memòria,
feien mentida del present.
La vida es quedava a la porta
mentre entràvem cadàvers de pocs anys.
Oblit del llamp, oblit del tro,
de la pluja i del bon temps,
oblit de món del treball i de l'estudi.
"Por el Imperio hacia dios"
des del carrer Blanc de Xàtiva.
Qui em rescabalarà dels meus anys
de desinformació i desmemòria?
Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.
(Raimon, 1983)
www.arenyautes.cat/pau-i-bits
I TAL COM VAIG DIR AL PRICIPI, ESTIC CONVENÇUT QUE EL QUE HI HA A LA APANXETA DE LA MAMA, ÉS UN NEN.I DE BEN SEGUR QUE ENCARA QUE NO HO SIGUI, JO ENCARA N'ESTIC BEN SEGUR. A LA DÈNIA SÉ QUE TAN NEN COM NENA LI ANIRÀ DE PERLES I PER AIXO AL CAP I A LA FI EL QUE SIGUI SERÀ.
Hoooooooola!!!
Des de la Demarcació estem molt intrigats... Més ben dit, intrigades.
Per aquí aposten pel nen però jo no ho veig clar... dones al poder!
Petonicos.
Hola Dènia,
la meva travessa em diu que potser serà un nen el que té la mare a la panxa. No sé perquè però m'ho diu la meva intuició. Quan siguis més gran entendràs que les dones tenim com una mena de sisè sentit que crec que mai ens fa equivocar.
Sigui com sigui i si m'equivoco i és una nena tindràs una gran companya amb qui barallar-te per les joguines, per la roba quan siguis més gran, amb qui confessar confidències i en definitiva amb qui podràs compartir tantes bones estones.
Un petonet!
Faralai
Hola Dènia!
Després de llegir el que acabes d'escriure pensant què hi dirien a tot
això l'Ivet i l'Ainara??? Segurament pensant en un futur desitjaríen un
nen amb el que poder engrescar-se d'aquí a un temps. Però tot analitzant el
present pensaríen en els moments que una i altra comparteixen.
Veient que elles no ho tenen clar i per acabar d'embolicar la troca jo
et díria que sigui el que sigui serà fantàstic només cal que et fixis en
els pares ... No em diràs que no hi trobes coses meravelloses darrera de
cada un d'ells. Doncs imagina quan de tots dos en fas un poti-poti!
Mira'ls als ulls i descobriras la serenor que transmet el pare i la
màgia de la mare, fixa't en el somriure plaent del pare i aquell tan
engrescador de la mare,....La combinació ets tu però també la persona que
ocupa la panxa de la mare i que coneixeras aquest estiu.
Dit això, vols compartir el teu secret?
Un petonet pels pares!
Isabel (mare d'una plàtan i una kiwi)
Por favor, saquen los cotxes de la Riera! ... ese sis-cents! saquen ese sis-cents!
Hooola company!!!!
això que l'escola bressol estigui tancada és un rotllo.... tot el dia hem d'aguantar el pares!!!
a veure si s'acaben les vacances i ens tornem a veure a classe... i fem de les nostres!!!
Dènia
Aprofitant la dita de la teva fotografia, es podria continuar amb:
VIGILA EN NO PERDRE ELS PAPERS I EN COMPTE QUE AIXÒ NO ACABI EN PAPER MULLAT.
Pàgines