El mal, apreciat Enric Pera, és que Arenys tampoc canviarà gaire a partir del 27 de maig.
He quedat sobtat i perplex al llegir el teu comentari.
Si fa quasi 20 anys haguéssim tingut aquesta mateixa actitud que la que tu ara tens, els de la Comissió de Festes per tirar endavant idees i iniciatives...¿creus que ara tindríem el Concurs d’Arrossos, el Festival de Jazz,...? Aquestes i d’altres moltes propostes que llavors es van gestar. I tu ho saps perquè en formaves part. Amb entusiasme; cosa que ara ens manca a la majoria.
Crec que ha de ser precisament el tècnic de cultura l’últim en criticar iniciatives que surten de la base. Siguin o no més o menys encertades o exitoses. Ja està, per si sol, prou baix de to el panorama perquè, a sobre, ens ho carreguem tot d'antuvi.
Sempre he pensat que en aquest poble (i en molts d’altres), per cadascun que vol fer coses, n’hi ha cinquanta, trinxerats, que no fan més que tirar-li pedres.
Aquesta tarda, en Rafa (i la Dènia) ha complert i han passat pel local d'Arenys.Org amb uns talls de coca... impressionant! Eps, que de veritat, que no us volem fer denteta. Els qui hi erem l'hem pogut tastar... just el moment. Gràcies presi!
Mira crec sincerament que no tens ni idea del que has escrit. Et caldria rellegir-t'ho i deixar d'utilitzar una retòrica buida amb paraules que ni tan sols tenen res a veure amb el que escrius. A més, es veritat, tens faltes d'ortografia i tan greus com escriure 'hiendo' en comptes de 'yendo'...
La llengua es veritat que canvia, pero en el que esdevé no es una altra llengua com passar del llati a les llengües romàniques actuals, la llengua original esdevé una reducció barata de lèxic, que en comptes d'ajudar a la bona comunicació es converteix en un idioma d'èlits (és a dir, els joves) que ni tan sols s'entenen molt sovint entre sí. La llengua perd tota la seva riquesa tant lèxica com gramatical.
Bé, dit això, tot dit.
Està genial que escriguis sobre temes interessants, però si us plau, fes-ho amb criteri i fonaments d'acord?^^
ah! Una altra cosa: les comes i les majúscules existeixen també...
Des de el carinyo, et dic que en algunes coses que dius estic d'acord i en d'altres hi discrepo. És bonic fer-ho i que no et passi com l'Oleguer a qui el castiguen per parlar. Així que endavant les atxes! I seguirem fent l'arenyenc de l'any per molts anys.
Per cert, a mi no m'agraden i m'han agradat mai les corbates. Aquí ho podeu llegir, per no fer-me pesat.
Bon Carnaval!!! (que em sembla que d'aquest se'n tornarà a parlar)
Primer de tot, com diu l’Enric Sierra "pomes i pebrots no sumen" i per això no cal confondre opinions personals amb les altres que anomeneu político-tècnico-municipal. No ve al cas.
Tampoc hi ha cap relació proporcional entre nombre d’entitats i tècnics de cultura i/o d’esports d’una població. Aquestes figures sorgeixen amb el retorn de la democràcia i serveixen per tirar endavant les polítiques municipals que els dirigents polítics porten en els seus programes electorals, que en alguns casos estant prop de les entitats i en d’altres estan a quilometres de distància.
Justament perquè no confonc l’elecció de l’arenyenc de l’any amb les eleccions municipals, sé en quines he de participar i en quines no.
No estic d’acord amb l’arenyenc de l’any –reconeixement fet des de la “independència política” i des de la llibertat econòmica” – però tampoc, com vaig dir, amb els fills predilectes i adoptius i l’esportista de l’any – de caire municipal- .
Cada dia al matí quan surto al carrer amb trobo amb els veritables arenyencs de l’any. Persones que van a la feina de bon matí i que quan arriben fets caldo a casa agafen els seus fills i els porten a fer esport a algun club arenyenc, o van a reunir-se a la seva entitat per preparar alguna activitat cultural, social o de qualsevol altre àmbit. I ho fan sense esperar res a canvi, pel sol fet de col•laborar en la millora de la seva comunitat. No els calen premis, ni els demanen, ni els volen.
Digueu-me en que variarà la vida cultural/social/esportiva... de la nostra població l’endemà de la elecció de l’Arenyenc de l’Any? En res. Per mi, i per molts voluntaris que surten de casa i no es queden al sofà mirant “A tu lado”, el més important, no sé si ho vaig aprendre amb la Paquita o al Cau, és participar i no pas guanyar. El dia que el Seràfics desaparegui, els del bàsquet deixin d’encistellar, els de l’AFA deixin de fotografiar, l’Aixa i la Coral l’Esperança deixin de cantar... i anem perden activitat vital, això si que afectarà la identitat i qualitat com a poble. I llavors de què ens serviran els reconeixements personals?
Avui mana el PSC i tots els treballadors municipals són socialistes, avui manen els Convergents i tots són de dretes. Molt simple, no? A mi el que em posa en alerta i em sembla perillós o molt perillós és que les persones de les entitats, de la “independència política”, no es dediquin a fer més pressió (amb redbull o sense) perquè els polítics siguin més participatius i no tirin pel dret sense mirar el que passa al seu voltant.
No crec que doni cap “vidilla” un premi més o un premi menys, però si donaria trempera trobar-se més sovint amb iniciatives municipals, o no, que donessin una sacsejada a la vida associativa d’aquesta població. Cal que els governs municipals es treguin la palla dels ulls i comencin a entendre que la política emana dels ciutadans i no només d’ells. Cal però també que les entitats, associacions, col•lectius i societat civil es mogui, diguin prou i responguin amb activitats que generin entusiasme. El mitjans de comunicació, evidentment, també hi han de participar.
Ho sento, no volia aixafar cap proposta, tot i això, no m’he convençut i el dia 17 no vindré a votar. Alguns els agrada les corbates i a altres no!
I per cert “Ladran, ladran i ladran, luego cabalgo”.
Nota- uff, estic content que ningú hagi agafat la idea de la Creu de Sant Roc, no ho podria suportar.
El mal, apreciat Enric Pera, és que Arenys tampoc canviarà gaire a partir del 27 de maig.
He quedat sobtat i perplex al llegir el teu comentari.
Si fa quasi 20 anys haguéssim tingut aquesta mateixa actitud que la que tu ara tens, els de la Comissió de Festes per tirar endavant idees i iniciatives...¿creus que ara tindríem el Concurs d’Arrossos, el Festival de Jazz,...? Aquestes i d’altres moltes propostes que llavors es van gestar. I tu ho saps perquè en formaves part. Amb entusiasme; cosa que ara ens manca a la majoria.
Crec que ha de ser precisament el tècnic de cultura l’últim en criticar iniciatives que surten de la base. Siguin o no més o menys encertades o exitoses. Ja està, per si sol, prou baix de to el panorama perquè, a sobre, ens ho carreguem tot d'antuvi.
Sempre he pensat que en aquest poble (i en molts d’altres), per cadascun que vol fer coses, n’hi ha cinquanta, trinxerats, que no fan més que tirar-li pedres.
Amb bona voluntat,
Francesc Castell
Aquesta tarda, en Rafa (i la Dènia) ha complert i han passat pel local d'Arenys.Org amb uns talls de coca... impressionant! Eps, que de veritat, que no us volem fer denteta. Els qui hi erem l'hem pogut tastar... just el moment. Gràcies presi!
Vosaltres pares aneu fent, i aprofiteu-vos que té poques defenses. Quan sigui més gran, també us disfressarà.
Mira crec sincerament que no tens ni idea del que has escrit. Et caldria rellegir-t'ho i deixar d'utilitzar una retòrica buida amb paraules que ni tan sols tenen res a veure amb el que escrius. A més, es veritat, tens faltes d'ortografia i tan greus com escriure 'hiendo' en comptes de 'yendo'...
La llengua es veritat que canvia, pero en el que esdevé no es una altra llengua com passar del llati a les llengües romàniques actuals, la llengua original esdevé una reducció barata de lèxic, que en comptes d'ajudar a la bona comunicació es converteix en un idioma d'èlits (és a dir, els joves) que ni tan sols s'entenen molt sovint entre sí. La llengua perd tota la seva riquesa tant lèxica com gramatical.
Bé, dit això, tot dit.
Està genial que escriguis sobre temes interessants, però si us plau, fes-ho amb criteri i fonaments d'acord?^^
ah! Una altra cosa: les comes i les majúscules existeixen també...
Des de el carinyo, et dic que en algunes coses que dius estic d'acord i en d'altres hi discrepo. És bonic fer-ho i que no et passi com l'Oleguer a qui el castiguen per parlar. Així que endavant les atxes! I seguirem fent l'arenyenc de l'any per molts anys.
Per cert, a mi no m'agraden i m'han agradat mai les corbates. Aquí ho podeu llegir, per no fer-me pesat.
Bon Carnaval!!! (que em sembla que d'aquest se'n tornarà a parlar)
Enric
Primer de tot, com diu l’Enric Sierra "pomes i pebrots no sumen" i per això no cal confondre opinions personals amb les altres que anomeneu político-tècnico-municipal. No ve al cas.
Tampoc hi ha cap relació proporcional entre nombre d’entitats i tècnics de cultura i/o d’esports d’una població. Aquestes figures sorgeixen amb el retorn de la democràcia i serveixen per tirar endavant les polítiques municipals que els dirigents polítics porten en els seus programes electorals, que en alguns casos estant prop de les entitats i en d’altres estan a quilometres de distància.
Justament perquè no confonc l’elecció de l’arenyenc de l’any amb les eleccions municipals, sé en quines he de participar i en quines no.
No estic d’acord amb l’arenyenc de l’any –reconeixement fet des de la “independència política” i des de la llibertat econòmica” – però tampoc, com vaig dir, amb els fills predilectes i adoptius i l’esportista de l’any – de caire municipal- .
Cada dia al matí quan surto al carrer amb trobo amb els veritables arenyencs de l’any. Persones que van a la feina de bon matí i que quan arriben fets caldo a casa agafen els seus fills i els porten a fer esport a algun club arenyenc, o van a reunir-se a la seva entitat per preparar alguna activitat cultural, social o de qualsevol altre àmbit. I ho fan sense esperar res a canvi, pel sol fet de col•laborar en la millora de la seva comunitat. No els calen premis, ni els demanen, ni els volen.
Digueu-me en que variarà la vida cultural/social/esportiva... de la nostra població l’endemà de la elecció de l’Arenyenc de l’Any? En res. Per mi, i per molts voluntaris que surten de casa i no es queden al sofà mirant “A tu lado”, el més important, no sé si ho vaig aprendre amb la Paquita o al Cau, és participar i no pas guanyar. El dia que el Seràfics desaparegui, els del bàsquet deixin d’encistellar, els de l’AFA deixin de fotografiar, l’Aixa i la Coral l’Esperança deixin de cantar... i anem perden activitat vital, això si que afectarà la identitat i qualitat com a poble. I llavors de què ens serviran els reconeixements personals?
Avui mana el PSC i tots els treballadors municipals són socialistes, avui manen els Convergents i tots són de dretes. Molt simple, no? A mi el que em posa en alerta i em sembla perillós o molt perillós és que les persones de les entitats, de la “independència política”, no es dediquin a fer més pressió (amb redbull o sense) perquè els polítics siguin més participatius i no tirin pel dret sense mirar el que passa al seu voltant.
No crec que doni cap “vidilla” un premi més o un premi menys, però si donaria trempera trobar-se més sovint amb iniciatives municipals, o no, que donessin una sacsejada a la vida associativa d’aquesta població. Cal que els governs municipals es treguin la palla dels ulls i comencin a entendre que la política emana dels ciutadans i no només d’ells. Cal però també que les entitats, associacions, col•lectius i societat civil es mogui, diguin prou i responguin amb activitats que generin entusiasme. El mitjans de comunicació, evidentment, també hi han de participar.
Ho sento, no volia aixafar cap proposta, tot i això, no m’he convençut i el dia 17 no vindré a votar. Alguns els agrada les corbates i a altres no!
I per cert “Ladran, ladran i ladran, luego cabalgo”.
Nota- uff, estic content que ningú hagi agafat la idea de la Creu de Sant Roc, no ho podria suportar.
No hi fem ni Arenys, ni a fora...
Si centres la mirada i t'acostes al monitor, sents el flaire de la coca. Boníssima!!!
Em pensava que ens convidaries a tastar-la, però veig que només podrem olorar-la.
REBELDE es lo millor que ia al mon!!
és la millor serie del moment i crec que o sera!!!!!¡¡¡¡¡
Pàgines