El Puigdefrou... retirada

El Puigdefrou (839,3 m.) s'ha fet respectar, i m'ha recordat que només sóc una marreca de 4 anys. Tot i tenir botes de muntanya noves, haver-les fet caminar força els dies anteriors, haver fet un bon esmorzar, una sèrie d'escalfaments i tenir un confortable camp base a la Cellera de Ter (gràcies amics de Can Fesol!), finalment he desistit d'arribar al cim del Puigdefrou.

S'han sumat tot un seguit de condicionants: sortir una mica tard, un xic de pluja, desconeixement del terreny i mala planificació, i que començo a estar una mica tipa d'aquesta història que, la veritat, només els encanta als pares ;-)

Així que després de 3 hores de caminar uns 5 kms i més de 300 mts de desnivell m'he plantat a l'alçada de Canbecdejuvell (masia en runes) i he exigit que era hora de fer la meva migdiada. Així que mitja volta i merescuda becaina a coll dels meus sherpes. Quedaven uns 3 kms. i 300 mts més de desnivells. Apa, que camini sa tia!

Diuen els pares que ells no pensaven que des del Coll de la Palomera encara quedessin més de 5kms. De saber-ho haurien decidit començar la ruta en aquest punt tot pujant en cotxe. Quin equip que tinc... em sembla que els despatxaré!

Per cert, continuem a la Cellera. La seva Via Verda (carril bici de Girona a Olot) és sensacional i l'estada al poble està resultant molt tranquil·la. Val la pena que conegueu aquest indret.

La setmana vinent un grup d'arenyencs m'han animat a pujar a la Gallina Pelada, a la Serra d'Ensija. Pot semblar un objectiu agosserat pujar als 2320 m. d'aquest cim venint dels 1677 m. Però el secret és que només hem de caminar 3 kms. Res, que suarem la cansalada! Ja us ho explicaré.

Afegeix un comentari nou