El saber sobra

El percentatge d'alumnes que abandona els estudis dobla el de la U.E. Preocupant, però lògic. Estudiar, per a ells, no serveix de res. Per a ells el que compta és fer diners i fer-los, si és possible, ben de pressa. No els vinguis amb conceptes com el de l'esforç, el talent, la tenacitat, la paciència, la feina ben feta. Res de tot això no compta. I compten, en canvi, els models de jovenets predelinqüents que venen droga, o el cos, i que fan diners a l'instant. Les coses són així. I no cal que ens n'estranyem gaire perquè això és el que els ha transmès la societat tots aquests darrers anys. La nostra societat aparentment benpensant i “solidària”. Els anys de bombolla i corrupció, i de diner fàcil i de segones i terceres residències i de no sé quants autos i capricis superflus, tenen aquest preu. I aquest cost. Adolescents a l'aula amb els ulls inflats de bon matí i sense que cap intent d'articulació del llenguatge no pugui ser entès per ningú. Pur balbuceig i cap capacitat de concentració ni predisposició per atendre cap cosa. I aquests, de moment, són víctimes. Unes víctimes, però, que no trigaran gaire a abandonar les aules a la recerca de “comerciar” amb allò que a ells segurament ja els ha malmès la vida per sempre. El saber sobra i, com que sobra, viuran a les palpentes i acabaran com un tub de pasta dentífrica o com un plomí despuntat. O com un condó. Pura xusma. I el pitjor és que ho hauran après de tota aquella col·lecció d'adults fatxendes, ignorants i sense ànima ni escrúpols. La situació és preocupant, però és també lògica.

www.miquelcolomer.cat

5 comentaris

Afegeix un comentari nou

Comentaris

pep

Estimat Miquel, he deixat

Enviat per pep el Dc, 02/02/2011 - 15:34

Estimat Miquel,
he deixat passar uns dies per donar-te la benvnguda al fòrum d'arenyautes. estic convençut que aqest s'enriquirà molt amb les teves reflexions. Jo mateix t'haig de dir que amb tu al costat em sento més acompanyat. De fa anys i panys que ens coneixem i duant una llarguíssima època ens veiem poc, però ens estimavem molt. I darrerament, d'ençà de la teva tornada a Arenys, al nostre Institut de secundària, la nostra relació s'ha vist molt crescuda.

Com que t'he llegit el llibre que vares publicar, fruit dels teus apunts internàutics, sé molt bé com ho peles això d'escriure. Els teus temes preferits són l'ensenyament i la Pàtria -l'única que tenim- i de tant en tant et descordes escrivint algun divertimento. M'agradarà de llegir-ne uns quants d'aquests últims perquè en aquest moment de la pel·lícula ens convé passar-nos-ho minimament bé.

Comentant aquest darrer et diré que em sembla que exageres un pèl. Sé que el país el tenim malalt, però tant? Es clar que tu t'has de barallar cada dia amb uns alumnes que allò que emnys els interessa és estudiar i aprendre. Ho entenc. Però vull pensar que alguna cosa de profit en sortirà.

T'ho he dit mil vegades, la independència del meu, nostre país, no hi arribaré a temps de veure-la i, sobretot, de gaudir-la, però tota aquesta canalla que tu eduques avui són els qui ens l'han de portar demà. Posa't el xip optimista i educa-me'ls tant bé com sapigues, que jo sé que en saps un niu.

Fortíssima abraçada, Miquel.

Pep

@miquelcolomert

Pep

Enviat per @miquelcolomert el Dc, 02/02/2011 - 18:59

Gràcies, Pep. Tens raó. L'humor, però, no vé quan volem. Surt o no surt. Per cert, no tinc cap ganes de reciclar ni de perdre temps amb la merda. Que casacú es preocupi de mantenir net el seu racó i Déu Nostre Senyor el de tots. Amén.

@miquelcolomert

Pep

Enviat per @miquelcolomert el Dc, 02/02/2011 - 19:00

Volia dir "cadascú", evidentment

joancmartin

Xusma, bombolles i pastes de dents

Enviat per joancmartin el Dll, 07/02/2011 - 21:42

Voldria haver comentar aquest escrit, però no he trobat les paraules que pogués considerar adequades i amb el respecte del que ets mereixedor.

T'expresses amb brillantor. Però caustic...

M'ha agradat més l'article d'en Sistach, però.

Joan Carles

@miquelcolomert

Gràcies!

Enviat per @miquelcolomert el Dll, 07/02/2011 - 22:07

Gràcies!