Enamorats del volei (I)

En aquesta aventura de tornada al volei m'estic trobant amb fets i coses del tot excepcionals. No només tinc i estic en un equip fabulós de grans persones que ens donem suport les unes a les altres i que prediquem amb uns valors com el sacrifici, la constància... també et creues amb equips de la mateixa condició que t'enamoren. És el cas del Sàndor, un equip de Cornellà amb jugadores que, com jo, porten infinitat d'anys jugant a aquest esport. El seu entrenador, en Sergio, és, com jo, un enamorat del volei i concep l'esperit de lluita com un requisit indispensable per poder-lo practicar. Hi ha equips que em diuen que crido l'atenció (mai millor dit) perquè crido molt, intento pujar l'equip cantant, movent els braços, dient frases com "torres més altes han caigut". I el públic a vegades riu, a vegades pensa que sóc ridícula. Però en Sergio des que em va veure jugar va captar la meva idea d'entendre el volei, que no tothom entén. I en Sergio i el Sàndor diumenge em van fer un detallàs d'aquells que guardaré per sempre juntament amb els dorsals de les mitges maratons, o amb la samarreta de l'Arenys, records que vull que m'acompanyin SEMPRE. Una bufanda dels celtics amb aquell lema que tant m'agrada "YOU'LL NEVER WALK ALONE". De ben segur que tindré una bona ocasió per portar-la. Crec que al proper partit contra el Vilajuiga.

BON@ setmana areny@utes!