Lluís Ferran de Pol i 'Quaderns de l'exili'

Sovint prenc la primera edició facsímil dels Quaderns de l’exili, Mèxic 1943 – 1947, edició de l’abril de 1982. Sempre hi aprenc una cosa nova. Heribert Barrera, aleshores president del Parlament de Catalunya, n’escrigués les ratlles de la presentació: "Crec que el fet que la joventut d’avui s’interessi per aquell exemple de passió, crítica i de rigor realista en l’anàlisi d’una etapa passada de la nostra lluita nacional constitueix una gran esperança".
Lluís Ferran de Pol, juntament amb Josep M. Ametlla, en Raimon Galí i Joan Sales eren el grup que portaven Quaderns de l’exili, i em meravella la gran informació de política, literatura, cinema, exposicions, art i conferències, tant de Catalunya, València i les Illes Balears, que s’hi troba. No hi ha índexs onomàstic, ni temàtic, i per això cal passar i tornar a passar les pàgines quan cerques informació que creus que hi pot sortir.
Lletres a un amic és el nom d'una de les seccions que hi publicava Ferran de Pol. El titulat "Cultura i cultura", per exemple, en el qual parla del llibret Pensaments, de Giacomo Leopardi, editat per la Rosa dels Vents l’any 1937, i amb pròleg d’Agustí Esclasans, que escrivia: ‘Mentre hi hagi un recó de biblioteca on devorar llibres i on escriure versos, la vida valdrà la pena d’ésser viscuda”. També el titulat "L’enyorança", que acaba amb unes ratlles magnífiques: ‘I jo, que ho enyoro, sovint em dic: aniràs dels avets a les palmeres i de la mar a les penúries del blat, i no deixaràs recó d’aquella terra beneïda per conèixer, ni sentiment que li sigui propi per fruir. (...) Si els
polítics, escriptors, camperols, obrers, professors, etc., si els nostres homes enyoressin menys els seus càrrecs personals, les seves obres persones, les seves dites personals, les seves vanitats personals, i, enyoradissos de tot el que van deixar de ser, de fer, de dir, en benefici de la seva pàtria, es prometien en el fons del seu cor de ser-ho, de fer-ho, de dir-ho, l’exili hauria estat una escola d’acció nova i de pensament novell.’
En la secció Vides i caràcters, Ferran de Pol va escriure sobre diversos personatges. Començà per Josep Baralt i Torres (1740-1829): ‘Va néixer el 31 de maig del 1740 en un Arenys que, si fa no fa, ja tenia l’aspecte d’ara. L’ermita del Mont Calvari i la de la Pietat eren els dos extrems de la vila, on, enmig d’hortes i de cases humils, s’alçava el campanar de l’església, el convent dels caputxins i algunes cases senyorials: la casa Pastor (avui can Pol), la casa Ramis, la de Milans i de Mercader (avui ca la Vila), la casa Cabirol, etcètera.’ Excel•lent també l’article "Maria, l’amor d’en Guimerà", "Un de tants" -en el qual relata què va viure quan va esclatar la sublevació feixista- o "La Grandesa d’en Lluís Companys".
Però també hi trobem articles dins la secció L’home i els llibres, en els quals hi plasma crítiques dels llibres en català editats a l’exili: "Terres d’Amèrica, de Josep M. Poblet" o "Ruta d’Amèrica, de Domènec Guansé".
La secció L’art i els vells oficis també tingué algun article seu, com el de "Pompeu Audivert", un gravador català nascut a l’Estartit, que el 1927 obtingué el Gran Premi del Gravat en el Saló Nacional de Buenos Aires.
Doncs, això, que mentre hi hagi un recó de biblioteca on devorar llibres...