#maresmencs

Acabo de tornar de la presentació de "Nosaltres, els maresmencs", una pel·lícula, serie de televisió i projecte audiovisual que la setmana vinent s'estrenarà a m1tv, la tele pública del Maresme -que Arenys de Mar no hi participa-. Per fer completa la crònica social i dotar-la d'interès pels arenyautes, destacar la presència àmplia d'arenyencs, i no entraré en polèmiques si de Mar o de Munt, perquè tots els d'Amunt eren fills de Mar, començant per l'alcalde Mora. A l'acte hi ha hagut maridatge complet entre vi d'Alella i coquetes d'Arenys que per fer-ho més rodó, ambdós eren Marfil. I les coquetes han arribat de la ma de l'alcaldable Fors que no es que estigui en moment d'expansió comercial, sinó per l'amistat de l'Adriana amb en Joan Salicrú, una de les ànimes del projecte. A la foto de família en Salicrú és a la dreta, l'Eloi Aymerich -la seva parella creativa és a l'esquerra- i al mig el gran -i que avui estava pletòric- Albert Calls.,

He arribat tard a la presentació i m'he perdut els cinc minuts de projecció en exclusiva. O sia que hauré d'esperar a les emissions de la setmana vinent. L'acte no ha estat llarg i hi ha hagut una bona estona per fer-la petar amb força gent que feia temps que no ens veiem i rememorar el passat i plantejar projectes nous.... fins aquí la crònica estricta de la presentació.

I, ja sol, a dins del cotxe, sense voler-ho, ni adonar-me'n he començat un trajecte cap al passat. A l'agafar l'autopista de tornada m'he equivocat d'accés i m'he trobat encarat camí de Barcelona sense poder fer-hi més que buscar la següent sortida que m'ha deixat dalt del turó de Montgat. He anat desfent el laberint de carrers fins a trobar-me a l'antiga N-II, ara reconvertida en un carrer més del poble.

La llum groga dels fanals m'ha ajudat a recordar aquell tram de carretera que era especialment gris i brut quan, fa anys, feia el recorregut de l'antiga carretera per estalviar el peatge de l'autopista. Estava a l'extrem sud de la comarca i he enfilat el camí cap a casa. La lluminària groga m'ha deixat abandonat just al passar pel monument de "los pasos agigantados...", l'indret on comença el relat de "Nosaltres, els maresmencs".

A velocitat de 50, sense presses i molt més silenciós que quan, fa 20 anys, hi passava amb el Land Rover, he arribat a El Masnou. L'enllumenat em marcava la carretera, però jo hi recordava perfectament l'antic traçat, sort de la senyalització que m'ha advertit de la primera rotonda i la segona i la tercera... Sense adonar-me'n m'he trobat saludant la Laia, l'arquera i amb una pila de records acumulats, des de les primeres emissions de Cadena 13, el programa d'immersió a les escoles del SEDEC o els telèfons de l'Informatiu de TVE... una pila d'històries lligades a indrets, pobles i persones que tinc ben situades i ubicades en aquest espai de la comarca.

El pas per Mataró m'ha tornat a la realitat, potser perquè ja hi tinc més costum de fer-lo de nit. Travessant Mataró he près consciència d'estar fent la ruta de sud a nord, com els de la pel·lícula i per un moment he pensat de fer la meva pròpia road movie fins arribar a Tordera. Potser les llums de les obres del giratori de Llavaneres m'han fet pendre seny i he descartat la idea. Immediatament després la nova estació de tren m'ha fet tocar de peus a terra i indignar-me.

A aquesta alçada de l'apunt segur que em permeteu que surti per peteneres, però cada cop que veig l'obra que ha fet ADIF m'agafa una sensació d'impotència i indignació sobiranista. M'imagino un alt càrrec a Madrid signant l'enderroc de l'antiga estació sense ni saber on era Sant Andreu de Llavaneres. Potser la nova estació satisfà als usuaris però segur que amb la meitat de a inversió que s'hi ha fet es podia haver millorat l'antic edifici, que va ser arrasat d'un dia per l'altre, i que era un exemple senzill i discret de l'antic patrimoni arquitectònic ferroviari.

Un cop desestimat el recorregut per la N-II fins a la Tordera ha estat un moment arribar a casa. Aturo el viatge i l'apunt... que ha agafat un tomb bastant mariner i ja va a la deriva. Ara a esperar l'estrena de la setmana vinent i a veure si aquesta identitat maresmenca és tant sòlida com avui s'ha expressat. A mi, encara que ens diguin que "els arenyencs són muy suyos" ja m'està bé!

2 comentaris

Afegeix un comentari nou

Comentaris

BS

Realitats inventades?

Enviat per BS el Dij, 24/03/2011 - 00:54

M'agradarà veure'l.

Crec que el tema de si el Maresme existeix és un debat complicat però necessari. De ben segur que no és com la resta de comarques. El Maresme ha estat sempre inviable: l'orografia hi ha fet molt (de fet En Pau Vila a l'hora de fer la delimitació de les comarques, va tenir problemes i, el pobre, va resoldre-ho com va poder. Però, qualsevol solució hagués estat dolenta).

El que passa, i el cas de El Maresme TV n'és un clar exemple, és que les aspiracions (quasi)imperialistes de Mataró són de difícil casar amb unes personalitats molt fortes com puguin ser les d'Arenys i/o l'Alt Maresme (que no Maresme Nord) en general.

No obstant, el fet de que un possible alcalde de Mataró sigui arenyenc de naixement i que un possible alcalde d'Arenys tingui vincles familiars amb Mataró (de fet tenen un equip polític connectat), pot fer canviar l'ordre de les coses.. o no!

Si més no, sempre ens quedarà allò de 'lliure i tropical'!

Bona nit!

vilapou

Idèntic retorn

Enviat per vilapou el Dij, 24/03/2011 - 01:53

Oriol, hem iniciat la tornada de la mateixa manera: direcció Barcelona, girada, turó de Montgat, cap a la "nacional 2".... i records.
I tot això sense haver vist encara la sèrie....