Visca la diversitat

Fent un exercici de necessària humilitat haig de dir que els Arenyautes han pujat a un bon nivell d’autors. I com que no m’agrada fer la pilota gratuïtament no diré noms, encara que és obvi. Fins i tot alguna vegada me n’he estat d’escriure. Però crec que no s’ha de desaprofitar la oportunitat d’expressar-nos i fer una mica de cronistes de les nostres cròniques que ens dona aquesta mena de xarxa social pionera que en el seu dia algú va inventar, i que ha anat creixent en membres, continguts i nivell.

Haig de reconèixer que te els seus moments avorrits, sobretot quan apareix la política i el futbol, ambdós temes pels quals la mare natura no em va proveir d’interès. Altre gent es deu avorrir amb les meves “anades d’olla”.

Però no se... igual que a mi m’ha passat de sentir-me un xic petit davant d’aquesta prosa immillorable dels més llegits, potser li ha passat també a altres escriptors i escriptores assídues sense la seva grandiloqüència, savoir dir, etc. Qui no fa faltes d’ortografia o d’expressió? (be, cert, hi ha qui no en fa).

Potser tot plegat és una mania meva. Segur. Però si tingués un mínim de raó en el que dic, convido als Arenyautes de sempre a que continuï la diversitat i no succeeixi com diu un company: hi ha cementiris més divertits.