Bernat Solé, culpable

Avui li ha tocat el torn al conseller d'Acció Exterior, el senyor Bernat Solé. Mira que n'hi havia d'alcaldes i alcaldesses per triar... però havia de ser precisament aquest alcalde que ara és conseller i que pretenia presentar-se a les eleccions al Parlament català.

Alguns diran que la Justícia va fent el seu curs i que l'han declarat culpable per la seva actuació el dia 1 d'octubre de 2017 i que no hi ha cap tipus de venjança ni persecució personal. Es pot defensar, però mira que és casualitat, eh. 

Fins avui tots els alcaldes i alcaldesses acusades inicialment d'haver permès el referèndum havien estat absoltes o bé arxivada la causa, però ara es tractava de jutjar un exalcalde que exerceix de conseller, i això és un peix gros, i valia la pena descarregar-hi tot el pes de la Justícia.

Ja em perdonaran, però jo no crec en la imparcialitat de la justícia que els nostres tribunals estant impartint. Per molt que s'escarrassin no em convenceran que actuen sense motivacions polítiques ni moguts per ànims de revenja, per trepitjar tot allò que fa tuf d'independentisme. I com a mi, hi ha molta més gent, i així no anem bé.

Aquesta desconfiança en la Justícia no ajuda a viure en una societat pacífica i tranquil·la. En un principi semblava que això afavoria la radicalització, però ara ha aconseguit desarmar molta gent, fins i tot als mateixos implicats directament en els fets. Fins on arribarà?

Se'ns va dir que judicialitzar la política era el mecanisme per iniciar un procés de mai acabar, i s'està demostrant que és així. Amb l'incident d'avui no acaba res, sinó que continua i encara sortiran més casos, perquè l'estratègia és la de no deixar respirar ningú i menys aquells que encara ostenten algun càrrec públic. És per tot això que, si això és Justícia, jo no hi crec i em sento indefens i impotent.