COM COMVIURE AMB LA DIFÈRENCIA

És un tema que em continua preocupant, perquè és l’arrel de molts conflictes. Tu et veus diferent de moltes persones i, quan contemples la gent, vas veient la identitat personal de cadascú i, per tant, la diferència individualitzada, que ja està bé, perquè som éssers diferents i irrepetibles. Això és important i font d’enriquiment, però també provoca conflictes.

 

Aquestes grans diferències són un tema que es va repetint al llarg de la història de la humanitat, i no trobem solucions per evitar els conflictes. Precisament estic fent un seminari sobre La Divina Comèdia, de Dante, i vas veient que aquella Florència tan florent des del punt de vista de l’art, durant el Renaixement, el 1300, és un niu de violència i conflictes sagnants que Dante denuncia, ja que les desavinences entre güelfs i gibel·lins porten a guerres internes dintre la ciutat que creen un ambient on no es pot viure. Evidentment, en aquest cas i en molts altres són raons polítiques la causa de molts conflictes, però si baixem al terreny personal l’entesa entre les persones que prediquen totes les religions del món a vegades es fa molt dificultosa. Sembla que a una part de la població els agrada el conflicte.

 

Com ho podríem fer? Ja veiem que hi ha persones tan allunyades de la nostra mentalitat que ens sembla molt difícil l’apropament. Molt comprensible! Tampoc no ens podem entendre amb tothom. Però trobem un altre tipus de persones amb qui amb bona voluntat podríem construir ponts per trobar vincles que ens apropin. Per això cal humilitat i no pensar que nosaltres tenim la veritat i que els altres estan equivocats. Hem d’aguditzar l’escolta i posar-nos a la seva pell per comprendre la diferència que ens separa. És una tasca força complicada, perquè ens agrada anar a la nostra i l’egoisme domina majoritàriament.

 

Si baixem del nostre ego i ampliem la nostra mirada, començarem a descobrir que les alteritats fan el món molt més interessant i no hi cap l’avorriment. I el que ha estat o hauria pogut ser causa de conflicte es converteix en font d’enriquiment i creixement personal. Estic començant a entendre que la finalitat de la diferència deu ser aquesta, i també l’augment de la tolerància quan la situació s’ho val. Això no vol dir que hàgim de ser tolerants amb tot. El bon criteri i el sentit comú ens faran anar per bon camí. I això és aplicable a qualsevol tipus de relació, començant per les familiars i sobretot les relacions de parella, perquè hem arribat a un punt de molta ruptura i no calibrem prou bé la fragilitat d’aquestes relacions. Per tirar endavant sense fer-se mal, evidentment, fa falta molta comprensió i sobretot paciència. És un aprenentatge molt interessant, sempre que les diferències no siguin gaire exagerades i es pugui exercir la tolerància fins al grau oportú. Hi ha casos en què és massa difícil i que descobrim un error d’aparellament, i aleshores cal rectificar. Millor si es descobreix als inicis per no arribar a la gran trencadissa!

 

Per ara no s’arribarà a una Pau mundial, però si individualment comencem a practicar l’acceptació de les diferències ja seria un pas de gegant per lluitar contra aquesta xacra social que ens complica molt la vida i ens fa malviure. Això no vol dir perdre la nostra identitat i alteritat, senzillament acceptar el que no és com nosaltres des de tots els punts de vista, i sobretot que no sigui motiu de conflicte i de confrontació. No serveix de res pregar per la Pau global, perquè la pau comença en el cor de cada persona i així pot anar creixent.

 

“La uniformitat és la mort; la diversitat és la vida.” Mikhaïl Bakunin (1814-1876), filòsof anarquista rus.

“Trobo tanta diferència entre jo i jo mateix com entre jo i els altres.” Michel de Montaigne (1532-1592), escriptor i filòsof francès.

“La varietat de personalitats és la major fortuna del món.” Julian Huxley (1887-1975), biòleg, escriptor i humanista britànic.

 

                                                           Mª Teresa Quintana i Riera

Afegeix un comentari nou