Martí Boada al Calisay

Si ahir començava el dia gaudint d'una visita molt interessant al Museu Episcopal de Vic, tal com us comentava en el meu post, el dia el vaig acabar a la sala Josep Maria Arnau del Calisay, on hi havia programada una conferència a càrrec del científic ambiental i geògraf Martí Boada, arran de la inauguració de la seva exposició Art de Bosc.

A l'acte hi havia també el biòleg i educador ambiental arenyenc Pere Alzina, gran coneixedor dels ocells, de qui hem pogut escoltar en més d'una ocasió interessants conferències, sempre amb un to irònic, però molt pedagògic alhora. I junt amb l'alcaldessa de la vila, que va obrir l'acte, hi va participar també l'Imma Ranera, col·laboradora de Ràdio Arenys.

Martí Boada ens va fer riure parlant de coses molt serioses. El seu coneixement del Montseny o del Montnegre-Corredor serviria per un cicle de conferències sobre quina és la realitat que tenim tan a prop, dels problemes derivats del canvi climàtic i de la pèrdua de coneixements sobre el medi ambient i la natura en general, que ha anat paral·lela a la revolució digital. Martí Boada ens recordava que els nostres avis coneixien molt millor que no pas nosaltres el nom de les plantes.

Ahir parlava, en el meu post, de la sensibilitat com a virtut necessària per preservar la nostra cultura i història. El mateix podria dir avui parlant del medi ambient, i del poc coneixement que tenim dels boscos que ens envolten. Quan desconeixem una cosa se'ns fa molt difícil estimar-la.

De la conferència de Martí Boada em quedo amb alguns apunts que va deixar mig embastats, sense poder-hi aprofundir, però que et fan veure el gran desconeixement que tenim de la natura i el mal ús que es fa de les xarxes socials escampant afirmacions totalment desafortunades, i la importància d'assistir a actes com el d'ahir, on persones com Martí Boada o també en Pere Alzina, et poden explicar tantes coses que ajuden que la nostra vida tingui més sentit i que siguem capaços de valorar i estimar allò que tenim, i lluitar per protegir-ho.

Té tota la raó en Martí Boada quan diu que som molt sensibles davant dels problemes de desforestació de l'Amazònia, per posar un exemple, però no suficient quan es tracte de preservar el nostre litoral, els nostres rials, o el poc verd que ens queda al nostre municipi.