Himne Galàctic

Habitant de terrestres confins,
lliurarem nostres somnis al vent
d’una platja que n’era un jardí
arrelat en el blau firmament.

Un migdia de foc encendrà
les estrelles del cor de la nit,
on la música lliure serà
l’harmonia que portes a dins

Cadascú serà déu i esperit
d’ell mateix i de tot l’univers
Ni captaires ni reis pels camins
que relliguen l aterra i el cel.

Saltaran sobre el nus de la sang
les cadenes de mares i fills
tot som pares i tots són germans
a les portes del seu laberint.

Dels tebeos a la llum de l’eternitat
d’occident a l’orient traspassar
de les cases, al mar i al desert,
del present a l’enigma del temps.

Avancem sense moure’ns de lloc
a poètiques forces units.

Si la vida es com un giravolt,
el més gran és també el més petit.

En el límit de la realitat
prohibir estarà prohibit
quan galàctic el sol brillarà
a la terra que mai no ha existit.

Jaume Sisa, 2000

Afegeix un comentari nou