Bipartidisme excloent

Ja fa temps que escoltem la mateixa cantarella, repetitiva sempre i molesta en certs moments. Avui el paradigma de la nostra política, l’exemple més clar d’un punt sense tornada o un punt d’inflexió en la nostra democràcia, és que el pluralisme polític ha sigut derrotat per la por. Hegel parlava de la dialèctica de contraris, una lluita que s’eternitza i que depèn de les dinàmiques del moment. Doncs aquesta dinàmica a la nostra política és la por mútua que es confessen els dos partits d’àmbit estatal, i que deixen fora tota opció ( inclòs la nacionalista), les passades generals han deixat un panorama molt negre per aquells que encara creiem en una democràcia plural. Una democràcia definida com a parlamentaria però amb una posada en escena presidencialista que es mou en aquesta guerra de la por infundada des de dintre, i que poc a poc va arraconant altres opcions que no juguen amb el factor de la por al contrari.
El pessimisme és avui més gran que ahir, els resultats són negatius per aquells que encara lluitem per una democràcia plural. El bipartidisme i el seu potencial mediàtic ha ferit greument la pluralitat al parlament. En 12 anys l’arc parlamentari ha perdut més de 30 escons repartits en altres opcions a favor del bipartidisme, i els que avui es conserven els aglutina el nacionalisme conservador, PNB i CiU en la seva majoria.
Aquesta cantarella repetitiva i pesada empobreix la nostre democràcia i els nostres polítics, la por ha empobrit la pluralitat, ha eliminat alternatives i ha tornat mediocre la nostre política. Si eliminem opcions i aglutinem tot el poder en el centre de l’esfera política, continuarem a la mediocritat, els nostres polítics seran criticats i escridassats i continuaré escoltant la cantarella que diu... anar a votar? Perquè? Si sempre és el mateix!
Un optimista combatiu.
Albert.