"Superman" s'apareix a Deu ¡

Tots sabeu l’historia. Anys desprès de haver fet l’univers. Deu, estava descansant. Allò de que al Sete dia, va descansar es molt imprecís, perquè en realitat, fen servir la temporalitat de la terra, jo se que encara esta dormint.
Per això, de les coses mal resoltes que hi han, han agut i espero que quant es desperti Deu, no hi hauran mes.
Une becaina de Deu, son “10 minuts dels de Deu”, que son una immensitat per nosaltres.
A Deu, entre el clic de tancar els ulls i el cluc de obrir-los, poden haver pesat mil, dos mil, o ves a sapigue quants anys¡ I en aquest espai de temps terrenal, aquí poden haver pesat centenar de coses. Sempre he sentit dir, que un casi nedo, en un segon de distracció dels progenitor pot fer mils barrabassades. Tots sabem las barrabassades que ha fet el conjunt dels habitants del planera, en els tres mil anys o quatre mil que va durar el clic clac del ull de Deu.
Deu, quan va a decidir fer la becaina, ni es var preocupar de despertadors d’alerta celestial, ni tonteries semblants. Ell era Deu, estava cansat i per tan va decidir descansar. I com era Deu, no va prendre cap mesura precautòria. Qualsevol cosa que peses mentres dormia, ell ho solucionaria, sense cap problema. I am aquesta confiança amb Deu, es va posar als seus propis braços.
Estava mol agitat, el cansament l’havia esgotat, no una immensitat, pro si una miqueta.
I va somiar, si, si, Deu va somiar. Pro jo diré que van ser mes aviat mal sons, que dolces i reparadors sons. Se li var apareixa en somnis “Superman”, que li va a començar a refregar als seus nassos, tota la seria de fets que 20 segles desprès feria el virtual Super heroi.
Es possible que Deu, ( quant es desperti) veient la força que tenen les imatges virtuals, es posi en contacte amb el seu representant a la Terra.
Jo estic als peus del llit celestial. Tan aviat es desperti Deu, a mes a mes de prendre-li l’ imatge, agafaré las seves paraules, i pesaré a expandir-les a tots els àmbits mediatics, i li oferiré Internet a Deu, per facilitar-li la feina. I ho fare desde dalt el Tibidabo.
En Jordi Pujol o en Pascual Maragall, el primer que hi arribi dels dos, li portaran el 3% terrenal que li pertoca.

Jo segueixo vetllant la becaina de Deu, ja os mantindre informats.