Un món sense fi (lectura d'estiu)

Fa pocs dies que vaig acabar de llegir 'Un món sense fi' de l'escriptor Ken Follett, novel·la presentada com a segona part de 'Els pilars de la terra'.

Després de 1259 pàgines puc dir que m'ho he tornat a passar molt bé llegint un llibre que no intenta ser un còpia del primer, si nó que vol ser el germà petit, assemblar-se i poder ser comentat com a llibre únic. Tot i que jo em quedo amb 'Els pilars de la terra' (per sentimentalisme), 'Un món sense fi' m'ha provocat moments de bona lectura.

El vocabouari arquitectònic torna a ser entenador i les seves descripcions et transporten fins al lloc, a l'època o et fan sentir/entendre l'estat anímic dels protagonistes.
Un llibre que no l'imagines més prim, perquè no podria explicar tantes i tantes coses. Tampoc el necessites més gruixut, no en té cap necessitat...

Per resumir, si us va agradar el primer, el segon també. Trenca aquella dita de que 'segones parts, no són bones'.

Afegeix un comentari nou