Coses d'ahir, d'avui i de demà

La vida és sorprenent.
Uns dies enrere escrivia això i tot ha sortit a l'inrevés.
La vida és sorprenent i la seva gent, també.

Els meus pares em van retornar la postal, en mà, tot passejant pels carrers d'aquest poblet a tocar de França o dins de la Catalunya Nord, tant és.

El fax enviat a la feina amb la meva renúncia va ser contestat amb uns quants missatges a la bústia de veu amb la promesa de revisar el contracte i un augment de sou. Tot plegat: sóc 'gilipolles' si hi renuncio.

Els missatges enviats a les meves amistats van ser contestats amb trucades i visites de cap de setmana amb molt de vi sota el braç.

Ara m'estic a la terrassa mirant el paisatge valorant les reaccions d'aquells que m'envolten i estic satisfeta de tanta consideració. Uns em volen molt a prop, uns quants a la seva empresa i d'altres a la seva vida. Això és d'agraïr, ho he de valorar. I tant!

Encara tinc temps de pensar-m'ho, tot plegat, m'han dit que no torni fins al setembre (a Barcelona hi fa molta calor). Aquest és el primer canvi de tots els que vindran.
Ho celebro menjant aquest gelat doble de xocolata, fumant una cigarreta i mirant aquest bosc i muntanyes. Fet i fotut això és el que tenia ahir, tinc avui i tindré demà.

Afegeix un comentari nou