Grup Búnquers Arenys, missió i objectius

INTRODUCCIÓ
Un article aparegut a la revista local arenyenca L’Agenda i un
treball de recerca dut a terme per estudiants de l’IES «Tres Turons» de
la mateixa població, ens deixaven patent, l’any 2007, l’estat
d’abandonament i el conseqüent deteriorament dels búnquers construïts
amb motiu de la Guerra Civil.
No era, ni de bon tros, una notícia nova; aquesta és una problemàtica
que arrenca de ben antic. Acabat el conflicte bèl·lic, aquestes estructures
que ens ocupen van ser utilitzades per la guàrdia civil per controlar el
contraban de la zona. Posteriorment, van complir amb la funció
d’habitatge per a gent nouvinguda sense recursos. A partir dels anys
seixanta, els búnquers d’Arenys –com els d’altres indrets del litoral
maresmenc i català– van començar a patir un procés d’abandonament
i deixadesa. De llavors ençà, algunes persones i col·lectius han intentat
recuperar aquests espais per tal d’evitar-ne la degradació i, per tant, la
futura desaparició. L’exemple més clar d’aquests intents de recuperació
va ser el projecte presentat per un centre excursionista local per tal de
crear un petit alberg en els búnquers de la part alta del Cavaió.
Malauradament, el projecte no va passar d’aquí. Ni aquest, ni d’altres
intents per recuperar els búnquers van tirar endavant.
El febrer de l’any 2008, des d’un escrit a la secció «Cartes dels
Lectors» d’una altra publicació local, es va fer una crida a tothom qui
estigués interessat a crear un grup de recerca, amb l’objectiu de donar
a conèixer i preservar aquests testimonis arquitectònics de la Guerra
Civil, episodi que tant va capgirar la història del país. El resultat va ser
la formació d’un grup, compost de persones de ben diversa procedència
i formació, que té com a prioritat l’estudi d’aquestes estructures defensives
situades al llarg del nostre litoral.
El treball que s’ha començat a fer del GRUP BÚNQUERS ARENYS ha
permès fer evident la manca de bibliografia i treballs d’investigació a
GRUP BÚNQUERS ARENYS
234 III TROBADA D’ENTITATS DE RECERCA LOCAL I COMARCAL DEL MARESME - 2009
l’entorn de la Guerra Civil a nivell local, per la nostra contrada. Aquest
fet ha tingut com a conseqüència dirigir els objectius del grup més enllà
de la proposta inicial. D’aquesta manera, un dels punts bàsics que ens
estem plantejant els seus membres, és recollir el testimoni oral dels qui
van viure aquest episodi de la nostra història.

OBJECTIUS
GRUP BÚNQUERS ARENYS va decidirque la millor manera de conservar
i divulgar aquestes estructures defensives era realitzar una bona
documentació de cadascuna d’elles. Per tenir-ne un bon coneixement,
calia dur a terme un estudi individualitzat de les diferents àrees que
formen el conjunt global dels búnquers arenyencs. En concret, aquestes
àrees són tres: la platja de la Musclera, la platja del Cavaió i el turó de
la Torre dels Encantats.
Al llarg de l’any 2008 ens vàrem centrar en la platja de la Musclera,
llenca d’arena, de fàcil accés, situada entre Arenys de Mar i Caldes
d’Estrac i coneguda arreu de la província per la pràctica del nudisme.
Allí, a trenc d’ones, per dessota el túnel del ferrocarril, trobem els dos
búnquers arenyencs més coneguts i més visitats. La característica més
rellevant que cal destacar-hi, és la utilització en la seva construcció de
pedres de la muralla del poblat ibèric de la Torre dels Encantats. Això
fa que el seu aspecte exterior sigui diferent del de la majoria de búnquers
de la costa catalana. Aquest recobriment, a base de pedres de sauló,
tindria com a funció camuflar la construcció, tot confonent-la amb un
aflorament granític més de la costa.

L’any 2009 l’estudi es va centrar en els búnquers de la platja del
Cavaió, a tocar del port, una zona que es pot dividir en dues sub-zones.
A la part baixa, arran del pàrquing de la platja, s’aixeca un búnquer i les
minses restes d’alguna estructura annexa; a la part superior se n’alcen
dos, amb restes d’estructures secundàries que encara cal identificar.
Així com la part superior, la de sobre la penya és de propietat municipal,
el búnquer de la part baixa, sovint amagat per la verdissa i els contenidors
d’escombraries, va ser apropiat per algú per ubicar-hi un magatzem. Cal
afegir, a més, que un dels búnquers de la part alta de la penya ha estat
habitat fins fa ben poc, amb la conseqüent degradació de l’interior.
Per a l’any 2010 hi ha pensada l’actuació en les estructures del turó
de la Torre dels Encantats. En aquesta elevació, a tocar de Caldes
d’Estrac, es conserven tres possibles nius de metralletes i el búnquer
situat davant de l’antiga torre medieval, el qual va ser utilitzat com a
refugi antiaeri. Allí hi va anar destinada una guarnició durant el temps
III TROBADA D’ENTITATS DE RECERCA LOCAL I COMARCAL DEL MARESME - 2009 235
que va durar la Guerra. La seva propietat, malauradament, és particular,
fet que pot dificultar-ne l’estudi. Actualment hi ha una proposta de
recuperació del poblat ibèric excavat als peus de la torre i de tot el seu
entorn, en el qual s’apleguen aquestes estructures.
Un estudi general d’aquestes tres zones i la publicació d’un tríptic
per a la realització de rutes lúdiques i culturals, seria la conclusió d’aquesta
primera fase. Cal no oblidar, però, que la reutilització dels búnquers seria
la millor manera de conservar-los. El seu emplaçament, arran de mar,
podria repercutir amb la creació d’alguna infraestructura relacionada
amb la gent que visita i gaudeix de les nostres platges (per exemple, com
a oficina d’informació turística, magatzem per a la Creu Roja, etc).

LA FEINA FETA
El primer objectiu proposat des del GRUP BÚNQUERS ARENYS, és a dir,
estudiar els búnquers de la platja de la Musclera, es va complir segons el
previst, per la qual cosa els resultats van serpresentats en forma de
comunicació a la XXV Sessió d’Estudis Mataronins. A la descripció i la
planimetria d’ambdós búnquers, duta a terme per un arquitecte, s’hi van
afegir també propostes de com es podrien conservar i quin lloc ocuparien
aquestes estructures dins un possible pla de dinamització cultural d’Arenys.
Així mateix, continuant amb el desvetllament general al voltant dels
búnquers, vàrem publicar un escrit a una revista local sobre el
deteriorament d’aquestes construccions. En el text es denunciava el fet
que fossin plenes d’escombraries i que s’utilitzessin, per exemple, com
a vàter públic.
A finals de gener de 2009, a causa del temporal de vent que va
afectar en general tota Catalunya i, en particular, la nostra costa, es va
produïr un descalçament de la platja per part del mar i es va fer visible
la fonamentació del búnquer gran de la Musclera, amb el conseqüent
perill que un fet com aquest pot suposar per a l’estructura. A banda de
prendre imatges i dibuixos del pilar de sustentació aparegut, es va donar
notícia de tal fet a l’oficina de Patrimoni de la Generalitat i a l’Ajuntament
d’Arenys de Mar.
També es va presentar una sol·licitud a l’Ajuntament d’Arenys (núm.
de reg. 2461) perquè el consistori pogués valorar la possibilitat que el nostre
grup assistís a les reunions sobre el Pla Especial de Protecció del Patrimoni
Arquitectònic (PEPPA). No tan sols ens van respondre afirmativament,
sinó que, a més, ens van comunicar que els búnquers serien inclosos dins
el nou Pla de Protecció Municipal que s’està preparant (PEPPA2), ja que
en l’actual –redactat als anys vuitanta– no hi són contemplats.

236 III TROBADA D’ENTITATS DE RECERCA LOCAL I COMARCAL DEL MARESME - 2009
El lliurament del nostre estudi a l’Ajuntament i la presentació d’una
instància demanant prendre a consideració la inclusió dels búnquers –
tant els del Musclera com els del Cavaió– com a INPUT’s o referències
dins el recorregut lineal que generarà el futur passeig marítim, van tenir
com a resultat uns primers contactes amb la regidora de Cultura i el
regidor de Territori i Sostenibilitat, dels quals en van sorgir, si més no,
unes primeres impressions força interessants.
En els darrers mesos, GRUP BÚNQUERS ARENYS es troba immers en
l’estudi de la zona del Cavaió, després de comprovar per mitjà d’una
senzilla prospecció que no quedava cap altra estructura militar de la
Guerra Civil entre el centre urbà i aquesta àrea. Dia rere dia, cada
vegada són més els arenyencs, i gent d’altres indrets, que s’interessa
pels búnquers de la nostra població, motiu pel qual ens veiem esperonatsa seguir endavant amb la nostra tasca.