Cal pregar?
Enviat per Benet Coll el
Cal pregar?
No tinc temps.
Ho faig com puc.
Quant tinc una necessitat.
I respostes similars.
És a dir, els cristians coneixem el valor de la pregària, però hem de confessar, que no és el temps allò que ens manca, sinó la fe.
En la mesura en què estiguem convençuts de la importància de la pregària, trobarem el mitjà de fer-li un lloc en la nostre vida.
Si tant sols és un luxe o una xerrameca inútil, és ben cert que no hi ha temps. Si és una necessitatper a la vida, com menjar o dormir, aleshores l’objecció “no tenim temps” és absurda, tan absurda com la d’un malalt que digués al metge que no té temps de menjar o de prendre el seu remei; o tan detestable com confessar a algú que estimem que no tenim temps per a pensar en ell.
Hem sorprenia quant llegia a l'evangeli que Jesús dormia, mentre els apòstols treien aigua de la barca que s'enfonsava, «Tot d'una es va aixecar una gran tempesta en el llac, fins al punt que les onades cobrien la barca. Però Jesús dormia». (Mt 8-24), Jesús reposa confiat al Pare perquè ha estat amb Ell pregant de nit, clar, per això els diu: "homes de poca fe". Jesús pregava de nit, i de bon matí predicava a la sinagoga o allà on fos. I per la seva alta missió recomanava als deixebles la pregària i el dejuni per a foragitar "els dimonis" que prenen possessió de la llibertat i dignitat humana.
"Tasteu i veureu que n'és, de bo, el Senyor; feliç l'home que s'hi refugia! (Sl 34-9)
Cal tenir fe, constància, fidelitat, el Senyor no es fa esperar, Ell sempre hi és. Cal sintonitzar amb l'Evangeli, la Paraula de Déu, i els fruits espirituals que experimentarem, són tant evidents com aquell qui comença a fer gimnàs diàriament i amb poc temps pot notar la seva transformació i millorament físic.
