Diarrea mental: individual o col•lectiva ?

Diarrea mental: individual o col•lectiva ?
Estic content, il·lusionat, es va acostant el dia del retorn d’ells.
Tornaran els meus, i tornarem a vèncer.
Tornaran a cridar, a plorar a gemegar.
Tenim TV. TDT,Ordinador, Bluetoot, Internet, Play station, “hi pot”, mòbil 3G, Adresa electronica, estem en una, DOS, TRES “xarxas social”. Fem servir el Google, Explorer, el You tube , Si som progres estem amb Linus a favor del programari Lliure i amb contre de Microsoft and Cia.
I qui diu que no participem?.
Rebem mes informació que mai, a mes a mes, a “granel”.
Es ben cert que el esser humà de aquí unes quantes generacions, nomes serà que un cos rar, de una forma mes o menys com un gran cul.
El diàleg oral entre persones existirà?. O serà d’una altra manera?.
La imaginació ens salvarà ?. O la tècnica ens farà creure amb una altre realitat virtual, que serà la real, encara que no, serà la que ens.....
Ho sento se me havia acabat el paper de wàter. On era ?. Ja no ho recordo. No se si sortia o entrava, d’una realitat a l’altra. O de l’altra a la una.
Avui, la tècnica esta al servei del aïllament del esser humà, perquè se senti acompanyat, en el seu camí cap a en lloc. Es a dir que un pugui practicar l’onanisme existencial, sense arribar mai al orgasme. Pro això si, sempre en comunitat. Quina merda !.

Afegeix un comentari nou