bye bye bookseller!!!

Ara que s'acosta el final de la meva etapa com a llibreter, fa gràcia pensar en tota la gent a la que li he venut un llibre o un cd. Bàsicament, els sopars de llibreters, ara desvetllaré el secret més ben guardat del gremi, són una llista interminable d'anècdotes amb clients sorprenents en tot el sentit més ampli de la paraula.
Suposo que jo tinc un valor afegit al portar seccions tant apasionants com autoajuda, espiritualitat i altres ciències, entre d'altres. Dic valor afegit perquè el públic habitual, els parroquians, no són com els de narrativa de la planta baixa. Els meus son especials. D'alguna manera sóc el Holden Caufield de la llibreria, que vigila que els clients no s'estimbin pel penya-segat que hi ha al final del camp de sègol, comprant qualsevol barbaritat. La gent que llegeix molt no té cap interés per a mi. Vull dir com a llibreter. Són gent que sap el que vol, et pregunten poc i han estat tantes vegades a la llibreria que se saben les seccions millor que tu. El suc d'històries increïbles les treus de persones que llegeixen poc. Són els millors. I millor que no s'aficionin a llegir que perdrien tota la gràcia. Una de les seccions estrelles de les persones que llegeixen poc és sexualitat. Un dia, fa un parell d'anys em vé una dona de mitjana edat, grassoneta, cabell tenyit de negre, ultramaquillada i em diu en castellà:

Senyora: "Oye, los libros del sexo?"
Jo: "Si, en aquella prestatgeria"
Senyora; "Ui quantos libros...mira...te explico...tengo un novio nuevo...y...mira...tienes un libro para que aprenda a follarme? (ella fa el gest aquell apretant els punys i amb els braços en forma d'ela, balanceja endavant i endarrere el seu baixventre)
Senyora: "Es que no sabe ni meterlaaa!!! (aqui ja ho deia cridant) Parece que baje de las montañas el tio!!!
La meva ànima es descollonava de riure ja que no podia fotre'm a riure a la seva cara. Sort que tenia un exemplar de "Como hacer bien el amor a una mujer". La dona marxava amb cara de resignada i jo preguntant-me si realment els homes que baixen de la muntanya, sigui per la raó que sigui, no saben fer l'amor.
D'altra banda, La secció de cuina ha estat el regalet de Nadal que m'han fet els de la planta baixa. Com que hem incorporat la secció infantil, la cuina s'ha hagut de traslladar a dalt, a "mis dominios". La primera experiència extraxcoroporal amb aquesta secció fou fa uns mesos. Una senyora gran agafa una cadira de la zona del bar i s'asseu al costat del prestatge de cuina, es posa les ulleres i comença a mirar llibres de cuina. Evidentment, sentada a la cadira, obstruïa el pas de la resta de clients, però com que no hi havia massa gent no vaig dir res. Llavors em deixa anar la perla del mes:
"Perdona! Que teniu fotocopiadora? és que m'agraden algunes receptes d'aquest llibre però no totes..."
"Senyora, això no es pot fer!" dic jo...
"Ai buenu...perdona...jo em pensava que si..."
"Perquè no l'agafa i el roba directament?" li dic jo...el cafè de la màquina ja m'havia fet efecte..
"Si home!!!". S'aixeca i marxa tot ofesa deixant una pila de llibres de cuina mal desats i la cadira per allà enmig. Corro a explicar-ho al primer company que trobi.
La cuina té "suquillu". Molt més que no la seva veïna...arquitectura! Moooolt avorrida!
Avui mateix he tingut una conversa surrealista amb una clienta de la secció de cuina:

Senyora clienta: Tens llibres de l'armiñago?"
Jo: Voldrà dir de l'Arguiñano...
Senyora clienta: sisisi...aquest!
Jo: Si mira són aquí!
Senyora clienta: Quin és l'últim?
Jo: Aquest que està així en una pila, de cara. És de cuina vasca...
Senyora clienta: i no en tens més?
Jo: si aqui en tinc 3 o 4 de diferents!
Senyora clienta: (N'agafa un) així és aquest l'ultim?
Jo: no, són els de la pila.
Senyora clienta: Ja, però aquells son de cuina vasca i jo sóc de Mataró!
Jo: Doncs miris aquests...estan força bé..
Senyora clienta: (n'agafa un altre de diferent) així que aquest és l'ultim?
Jo: Noooo....(passen uns segons, espero alguna reacció!) L'últim és el de cuina vasca, com li he dit abans.
Senyora: "Claaaar...però jo el vull de cuina vasca...llavors s'atura, aixeca el cap s i diu: "Ostres!!! els dvd's de les tres bessones!!!!
Deixa el llibre i marxa corrent cap a la secció de dvd's infantils, deixant-me un regust de la pel.licula "Clerks". Quanta dispersió déu meu!
En fi, que n'hi ha per escriure més d'un llibre, ja n'hi ha un al mercat. Fins i tot hi ha un grup al facebook (hi ha grups per a tot) on podem fer conya de tot plegat. Jo hi he aportat algunes perles com: "Tens "el lampista" de Paulo Coehlo?" o "busco un libro, no sé el título ni el autor...pero sé que las tapas són rojas!"
En fi, per llogar-hi cadires!!!

Afegeix un comentari nou