Born to be wild II

Del que si que podem estar segurs després de 2 dies a New York és que tots els afroamericans de més de 50 anys són Morgan Freeman! Del que hom també pot donar fe és de les ganes, de vegades un pèl inquietants, que té la gent d'aquesta ciutat per ajudar-te a trobar un lloc, donar-te conversa i és clar, per vendre't qualsevol cosa, tot i que aquesta última cosa és la menys sorprenent és clar.

Ahir a la nit, després d'assistir a la representació del musical "The phantom of the opera", mentre esperàvem el metro una iaia se'ns acosta i comença a explicar-nos coses del musical que venia de veure, quasi arrenca a ballar al moment!!! De fet el ball li molava perquè quan li vam dir que érem de Barcelona ens va preguntar per aquell ball tant típic català. Jo li vaig respondre: "Of course! The sardana dance...all together dancing! Ella em diu que no, que no es deia així. La dona va dir que era una dansa que es ballava en solitari. Aleshores jo vaig dir: Flamenco?...Yeaaaahh! Va cridar la dona. La Gemma i jo ens vam mirar. Massa temps per explicar a la dona la veritat. Per tant ho vam deixar estar i vam continuar conversant d'altres temes.

Ja veurem si en altres contrades la gent és tant amable com els habitants d'aquesta ciutat tant espectacular. Realment pots passar-te tot el dia mirant cap amunt.

D'altra banda avui hem tornat a la Zona zero per veure que hi ha del galeó que s'han trobat. Tot continua igual de tancat i barrat. No sé com era abans però ara no es pot veure res de les obres que s'hi estan fent...Anyway...pots quitar-te de penes anant als grans magatzems del costat i pillar-te uns levi's per 20 dòlars...jo ho he fet i funciona!!!

apali!!!