Els meus llibres de text

El pare està tontu. Ahir ens va llevar i ens va dir que havíem d'anar a comprar els llibres de text. Em vaig emocionar pensant que seria una cosa nova i sofisticada. Doncs res, vam baixar a El Setciències i vam comprar dos contes. No sé si el pare feia broma (poma) o ara dels contes se'n diu així.

Fet i fotut, tenim dos contes més a casa. Un d'ells m'ha encantat, és d'una delicadesa encantadora... Ja me l'he llegit (me l'han llegit) 32 vegades, i us volia escriure una mica d'ell per si mai el podeu aconseguir i passar una bona estona llegint-lo.

El llibre es titula El carter joliu o unes cartes especials tot i que a casa ja l'hem batejat com "el conte del carter Calassanç".

És la història d'un carter molt simpàtic i grat de veure, que va repartint cartes a personatges de contes (els tres ossos i la Rínxols d'or, la Ventafocs, els tres porquets, el llop, el gegant....). Després de cada petita història apareix un sobre en forma de carta, amb segell i l'adreça del destinatari, i a dins pots trobar una carta escrita de debò i que té relació amb tota la història. És un llibre sensacional que també ha agradat molt a la mare.

El meu pare* m'ha explicat que el van escriure la Janet i Allan Ahlberg l'any 1986. Van trigar 5 anys a completar-lo, ja que primer l'havien de pensar (era una idea molt innovadora en aquell temps), i tot el temps que van necessitar per intentar convèncer a la editorial o explicant amb molt de detall a la impremta com havia de ser aquest llibre tan fantàstic. En Janet i l'Allan estaven casats. L'Allan escrivia els contes, i la Janet els il·lustrava... i així fins al 1994 quan la Janet va morir de càncer.

Encara no havíem desprecintat el llibre que vam anar corrents a la botiga d'en Ramon. M'encanta com ens explica els contes, i encara més que ens regali un suc, jugui amb nosaltres... i ens deixi fer de botiguers de debò! Gràcies Ramon!!!

Tampoc entenc perquè quan vam sortir el pare, amb un somriure sota el nas, ens va dir: "Com ha anat el primer dia d'escola?"

* El meu pare és en Rafel... no la Wikipèdia. :-p

2 comentaris

Afegeix un comentari nou

Comentaris

La tieta

Dènia, a la tieta també li

Enviat per La tieta el Dll, 13/09/2010 - 22:24

Dènia, a la tieta també li agrada molt aquest conte. L'he explicat potser tantes vegades com te l'han explicat a tu, i el més curiós, és que no cansa, oi??? M'encanta que t'encanti el carter Joliu, i m'apassiona que sàpigues endinsar-te tan a fons en el món dels contes. Potser, qui sap, qualsevol dia tu seràs una excel·lent escriptora de contes, i l'Ivó, te'ls ilustrarà. Tot el que sigui disseny de tapa amb "lentejuelas" i brillantets d'aquells roses tan monos que a tu i a mi ens molen tant, deixa-ho per la tieta, que jo m'encarrego... :P

La tieta

Dènia, a la tieta també li

Enviat per La tieta el Dll, 13/09/2010 - 22:26

Dènia, a la tieta també li agrada molt aquest conte. L'he explicat potser tantes vegades com te l'han explicat a tu, i el més curiós, és que no cansa, oi??? M'encanta que t'encanti el carter Joliu, i m'apassiona que sàpigues endinsar-te tan a fons en el món dels contes. Potser, qui sap, qualsevol dia tu seràs una excel·lent escriptora de contes, i l'Ivó, te'ls ilustrarà. Tot el que sigui disseny de tapa amb "lentejuelas" i brillantets d'aquells roses tan monos que a tu i a mi ens molen tant, deixa-ho per la tieta, que jo m'encarrego... :P