La regió del Berner Oberland

La destinació del dia és la regió del Berner Oberland. La primera ciutat que visitem és Thun.

Thun està situada a la riba del llac Thunersee i travessada pel riu Aare. Està coronada per un gran castell que vetlla tota la ciutat. El centre de la ciutat està ple de botiguetes d’artesania de la regió. El carrer principal és porxat i sobre els porxos s’estén una balconada que s’utilitza de passeig. Les botigues generalment tenen dues plantes la del carrer i la de dalt de la porxada.

Des d’aquí surten una gran quantitat de ferris que naveguen pels llacs Thunersse i Brienzersee. Hem agafat el bitllet de tot un dia, per tota la regió i al ser dilluns hem gaudit d’un descompte especial del 60%. El bitllet et permet pujar i baixar allà on vulguis del recorregut i per els dos llacs.

Durant el trajecte hem conegut a un indi nascut a París i a les seves cosines indies nascudes a Dubai. L’indi havia treballat tot un any a Barcelona i, ràpidament, ens ha reconegut. Ara treballava a Suïssa per que segons ell és el país d’Europa on es cobra més i et respecten més. Un indiscret “I tu que cobras?” per part nostra. I un orgullós “5000 francos netos mensuales” per part seva, ens ha fet pensar que potser ens hauriem de quedar aquí. I un “pero eres ingeniero?” i un “ no que va!! técnico superior” ens ha fet plorar (de ràbia).

Deixem a l’indi amb les seves cosines dubaitianes i ens disposem a fotografiar tot el que podem del llac. Hi ha un munt de poblets penjats a la montanya amb casetes de fusta amb balcons carregats de flors. A la riba hi ha mansions espectaculars, balnearis i hotels de principis del segle passat. Cada poble te un castell amb els porticons pintats a ratlles negres i vermelles típiques del cantó de Berna i oneja una gran bandera amb un ós també típica de la regió. No se dir-vos quin seria el poble millor, Gunten, Hünibach, Spiez, Oberhofen… jo potser em quedaria amb tots.

L’aigua del llac és blava, les muntanyes d’un verd radiant i al fons els Alps, ben blancs.

Ens acostem a Interlaken i cada cop fa més fred. El massís de la Jungfrau està a tocar.

Interlaken és la porta als Alps. La ciutat no val gran cosa, és com la Calella o la Andorra dels Alps, però és de parada obligada ja que des d’aquí surten tota una sèrie de trens, autobusos postals, funiculars, cavalls que van cap a la vall de Lauterbrunen, Grindeval i pugen a la Jungfrau (la estació més alta d’Europa). Els mesos d’estiu és el paradís dels excursionistes i a l’hivern el dels esquiadors.

Nosaltres no piquem tant alt, amb dos nens que anar traginant ni tant sols ens plantegem veure el Brienzersee. Ens estem uns tres quarts d’hora a Interlaken, comprem uns iogourts mal encertats i tornem a agafar el ferri.

La següent parada Spiez. Triem aquest poble per que és precios i hi ha la possibilitat d’anar caminant a Faulensee, el poble del costat, vorejant el llac i agafar allà el ferri. Spiez té un castell envoltat d’uns jardins saturats de flors. Les valls estan plenes de vinyes a punt per la verema. Busquem el caminet que ens portarà al poble veí i per desgràcia dels adults, trobem un parc amb gronxadors i un port ple d’ànecs. L’excursió s’ha acabat. Ens passem mitja hora donant galetes als ànecs i l’altra mitja als gronxadors.

S’acosta el ferri, ens han passat ja cinc hores pujant i baixant del vaixell.

Amb dos dies et pots fer una idea de la regió, però n’hi ha per passar-hi un mes. Hi ha el regional pass, que per uns 150 francs per persona, et permet viatjar durant una setmana o quinze dies, segons escolleixis.

El segon dia ens dirigim a Lauterbrunnen un poble situat a la vall d’una antiga glacera, el temps no ens acompanya i al punt d’informació ens recomanen no pujar a cap cim. Una llàstima ja que nosaltres voliem agafar un tren cremallera que porta de Lauterbrunnen a Grindevald.

A Lauterbrunnen ens dirigim a veure les cascades més altes d’Europa. Hi ha tants de núvols que no podem veure on comencen. Durant la passejada ens xoca trobar un cementiri ple de flors al costat d’un parc infantil. Durant una treva de pluja el cel s’aclareix i descobrim tres cascades altíssimes just davant nostre i al fons de la vall, els Alps.

Decidim dirigir-nos a Grindelwald amb cotxe. D’allà s’agafa el funicular a la estació de Kleine Scheidegg i d’allà el tren cremallera que puja al Jungfraujoch. Aquí també ens desaconsellen pujar al cim, està tot emboirat. A Grindelwald, mirant postals, intuim les vistes que a causa de la pluja ens estem perdent. Un emigrat espanyol dels setanta ens diu amb accent afrancesat “los Alpes son impgredesibles”.

Dinem com podem dins de l'oficina d’informació. Allà hi ha un palau de gel i el sostre l’han aprofitat per fer una pista americana del tipus Can Jalpí. Ens entretenim mirant com uns marrecs la realitzen, jo personalment no podria fer ni el primer tram. Marxem quan veiem una nena en una plataforma a dotze metres d’alçada amb les dues vides a la mà. Bronca en alemany de la mestra i per nosaltres vertígen aliè.

Tornem a Interlaken i ens dirigim al Brienzersee, el Llac que ens haviem deixat per veure el dia abans. Aquest és més profund que el Thunersee i les muntanyes que l’envolten més escarpades. Els pobles son més com els de la Heidi i no hi ha tant d’hotel. Agafem una carretereta que ens condueix per la riba dels dos llacs, ja direcció cap a Berna, per anar fent camí.

L’última parada, Oberhofen, ja molt aprop de Thun, on visitem un castell del segle XIII fent equilibris entre el llac i la terra. El castell d’Oberhofen és una de les imatges que trobem en aquelles típiques xocolatines suïsses, per tant visita obligatòria.

El final del dia el fem en un cafè a la riba del llac, on mentre nosaltres berenem els suïssos sopen.

1 comentari

Afegeix un comentari nou

Comentaris

Santi

Molt interessant el vostre

Enviat per Santi el Dij, 09/09/2010 - 19:14

Molt interessant el vostre viatge, tinc un company de feina que es suís i m'ha recomenat que visiteu Ballenberg(a prop d'Interlaken), que és un poble-museu a tamany real a l'aire lliure i que aneu a la xocolateria artesana que és troba en el parquing, també em comenta que al costat mateix també teniu un aeroport de caces de l'exèrcit suís, que es pot visitar...

Apa deuuuuuuuu!!!!