Diumenge al Corredor

Aquest diumenge decidim llevar-nos d'hora i anar a veure els gegants a Vallgorguina.

Tot i matinar, a tres quarts d'onze aconseguim sortir de casa.

Ens dirigim a Vallgorguina i pel camí anem ensumant el bosc, olor de sorra mullada, olor de molsa, olor de carn a la brasa, olor de bolet.

Arribem a la plaça on hi ha tots els gegants plantats. Ens sorprèn la quantitat de gegants que hi ha en relació a la mida del poble. Es pot dir que ha sigut tot un èxit.
A la llista de preferits, en Tallafero (després de l'ultima restauració li ha quedat una mena de tristor a la cara i ha perdut alguns llocs al rànquing de preferits) i hi hem posat una llagosta gegant anomenada Torradeta que venia de la Llagosta.

Seguim als gegants, però tenim el bosc molt aprop i els bolets ens criden.

Abandonem la cercavila a mig camí i l'ultima hora abans d'anar a dinar la dediquem a pujar al Corredor i buscar uns quants bolets.

El nostre lloc preferit per trobar rossinyols està en un revolt passat el Dolmen i abans d'arribar al santuari. El lloc ha sigut víctima d'una neteja intensiva. On abans hi havia bolets ara hi ha les restes de l'estassada, els camins han desaparegut i n'hi han obert d'altres. A causa de la pluja els tolls s'han convertit en gorgues i fa molt difícil caminar sense mullar-se els peus i els baixos dels pantalons.

Tot i això no perdem l'esperança i comencem a buscar per tots els llocs on recordàvem haver vist rossinyols en anys anteriors.

No ens podem queixar, hem trobat un quilet de rossinyols i hem passejat pel bosc.

Finalment tornem a casa pensant receptes per fer-los per sopar.