Bolets a la Vall d'Aran

Per segon any consecutiu hem estat afortunats i ens ha tocat una estança a Salardú del programa "Vacances en Família".

El primer any ens va nevar i ens vam passar més de 36 hores tancats en un alberg, però aquest any la climatologia ens acompanya i si no s'equivoca el meteocat ens esperen tres llargs dies de sol.

El primer dia el dediquem a la Bassa d'Oles, l'Artiga de Lin i els Uelhs deth Joeu. Des d'Aubert surt una pista forestal asfaltada que et porta fins als tres llocs. Excursió molt recomanable per els que viatgen amb nens, persones grans o no els hi agrada caminar gaire. Fer els tres punts caminant és per experts, però es pot deixar el cotxe a l'Artiga de Lin i agafar un sender que et porta fins als Uelhs deth Joeu. És un camí envoltat de pins i on pots veure el riu Joeu com va brollant i es va amagant en diferents punts.

L'endemà pugem a Montgarri. Hi ha un pàrquing a un parell de kilòmetres on es pot deixar el cotxe. Busquem la pista i ens trobem unes escales de tronc que passen per dins d'un bosc. No es veu res de res, només pins i més pins. L'únic que veus és que vas baixant i l'únic que penses és en tot el que hauràs de pujar. És aquí on trobem els primers bolets, les llengües de bou.

Montgarri és espectacular. Hi ha un munt de bestiar pasturant. Un jove i enèrgic noguera pallaresa travessa els prats creant fantàstics jocs de llum.

La tarda la dediquem a Salardú. On a la plaça de l'església ens trobem un bolet de soca gegant. Te més èxit el bolet que el retaule romànic que veníem a mirar.

El cap de setmana ens dona per visitar els Banhs de Tredòs i seguir des d'aquí un sender ple de salts d'aigua que arriba fins a l'estany dels Colomers ja dins del parc natural d'Aigues Tortes i Sant Maurici. La nostra fita no és els Colomers, ens conformem en arribar a un punt on el sender travessa una pista, agafar la pista i tornar.

Des de Salardú ja no hem vist cap bolet decent, potser algun odiat i alhora preciós Reig Bord.

Aprofitem fins l'últim moment per afartar-nos de Vall d'Aran. Ens acomiadem amb tristor. Les gairebé cinc hores que ens separen de casa em fan pensar que potser trigarem a tornar.

Afegeix un comentari nou