Converses nocturnes a la Kru

Mentre dura el que s'entén com a matí, m'agrada anar a la Kru. En gran part per la llum que hi entra, però majoritàriament, perquè sempre hi ha algú amb qui tenir-hi una bona conversa.
He arribat, i efectivament, hi he trobat una bona conversa.
Avui, he dormit poc, m'he hagut de llevar d'hora, tot un suplici. Ahir me'n vaig anar a dormir a dos de set del matí. No hi toco gaire?? potser no, però la qüestió és que no ho puc evitar.
Ara per ara, tinc la sort de tenir els matins poc ocupats, i la nit és el meu hàbitat natural. Perquè? No ho sé! Estic bé! A mesura que es va fent fosc, cada vegada estic millor, estic activa i faig coses.
Es veu que no sóc l'única i compartint l'hàbitat i parlant-ne, s'apunten diverses teories, no contradictòries sinó constructives.
La primera, que apuntava l'Isabel, és allò dels ritmes de cadascú, i de raó no n'hi falta. És evident que hi ha gent que està més activa als matins, com la meva mare i la meva germana, i d'altres que ho estem molt més a la nit, com jo i el meu pare.
La Rosa apuntava també, que, clar, com que anem a dormir molt tard, perquè estem bé, perquè és quan fem feina i mirem coses, ens passem el dia batallant contra la son, i quan arriba l'hora d'anar a dormir és just el moment en que has guanyat la batalla, i clar, ja no tens son!
Tot plegat no és una qüestió d'insomni, perquè quan em poso a dormir, si em deixen, dormo, dormo i dormo, i sense interrupcions! però a les dues del matí, la sensació de benestar es troba en el seu punt més àlgid!
Però tenim un greu problema.... La vida, el món, estan preparats per funcionar de dia.
Ahir mateix pensava que havia de trucar aquest i l'altre i vaig fer el gest i tot d'agafar el mòbil, però clar, eren la una de la nit! impossible!
O hi ha qui vol fer reformes a casa, però no podràs fer-ho a les 2 de la matinada!
O si tens ganes d'escoltar música, ho hauràs de fer amb els auriculars, per no molestar...
Total, que com diuen els Gossos, pareu el món que jo ja baixo, que aquest món no està fet per mi, i que me n'aniré a viure al planeta piruleta (amics de les arts) a veure si allà, de nit, s'hi poden fer més coses!