Tanta mort inútil. Dietari

Cansat de tanta mort inútil de joves a les carreteres dels caps de setmana. Aquest oci narcisista. Societat subdesenvolupada. El fatalisme dels horaris dels establiments. L'afrosa expressió “anar de festa”. Tants “camells” en llibertat. 5 de la matinada. C-32. Cabrera de Mar. No fou culpa dels joves morts aquesta vegada. Però tant és. Esgarrifós. Vivim instal·lats en aquesta deriva de les coses. Em sembla urgent la moderació dels horaris. L'endemà de les nits de cap de setmana és sempre un dia esborrat de l'existència d'una gran majoria de joves. Dormen sempre, l'endemà. I aleshores ve que quan la ment hauria d'estar més desvetllada i preparada, cada dilluns, és el dia que la desgana i la mandra ho dominen tot i els deures estan per fer. I, al damunt, cap expectativa no s'ha complert. Són nits de decepció, en el fons. El noi, o la noia, que els havia de fer cas resulta que no els n'ha fet. I l'excés de copes, de qualitat més que dubtosa, fa mal. I el perill dels productes dels “camells” en llibertat. ¿Qui en viu, de tot això? Pur feixisme de l'entreteniment. Explotació de la desídia. Món subverbal i de bestioletes. Això no és llibertat ni és res que s'hi assembli. Al marge del mínim concepte de civilització. I, després, gasten en general allò que no tenen perquè les feines que fan o bé són inexistents o bé són precàries. I, així, són els pares els qui moltes vegades paguen. Pares que han dimitit de la necessitat de donar exemple i de fer-se obeir. El fatalisme, un cop més. I em sembla que no es tracta pas de més controls, que també, ni de límits de velocitat. Es tracta, sobretot, que més enllà de les 3, posem per cas, tot sigui tancat. Que comencin abans si volen. Que comencin a les 8 del vespre. Però a les 3 tot tancat i tothom cap a casa. Existeixen també els dissabtes i els diumenges. I menys condescendència amb aquests empresaris de l'oci nocturn. Tasca de les famílies, tasca de les escoles i instituts, tasca dels ajuntaments i de tots els governs. Tasca de tota la societat, en definitiva. És urgent aprendre a ser lliures. I triar. Però triar bé. El bé i el mal no són la mateixa cosa. La meta és tenir metes i l'objectiu és tenir objectius. Cansat de tanta mort inútil. I de tanta deixadesa.

miquelcolomer.