L'incident "brossa". Obra teatral en dos actes

Acte I

La senyora Guarra passa per davant de Pare Fita num.4 i deixa dues bosses de brossa a peu de carretera. Ha comprovat que ningú la veia i com que sembla que d'altres veïns també han deixat la seva brossa allà, està decidida a repetir l'acte que d'aquí uns anys serà considerat, igual que el fumar, vandàlic.

La Gemma és a la cuina fent el dinar. Des de la finestra que dona al carrer ha vist com la senyora Guarra deixava dues bosses de brossa al costat de les que fa més de tres dies que hi són. La Gemma treu el cap per la finestra que dona al carrer i li espeta a la senyora Guarra:

Gemma: Escolti! que es pensa que és un abocador això? no pot deixar la seva brossa aqui!

Senyora Guarra: Oh...és que he vist aquestes brosses i m'he pensat que això era un punt de recollida..

Gemma: un punt de reco-què?? però que no ha vist els adhesius fluorescents enganxats a les bosses? no sap que això indica que algú no ho està fent bé?

Senyora Guarra: Ai ves...doncs no ho sabia no...

Gemma: Però si en aquest poble es fa recollida porta a porta vol dir que la seva brossa se la recullen a la seva porta i la meva a la meva...és molt senzill!

Senyora Guarra: Ai doncs mira...(mirant de justificar allò que és injustificable...un dels esports preferits de les persones) Jo he cregut això!

Gemma: Faci el favor d'agafar les seves bosses i endur-se-les va....

(La senyora Guarra fa el gest d'agafar les bosses...tot mirant de reüll a la Gemma per comprovar si l'està vigilant des de la finestra. De cop, canvia d'idea i les torna a deixar al costat de les altres bosses.)

Gemma: Però que està fent?? que se les emporti ara mateix! no me les deixi aquí davant!!

Senyora Guarra: Ara no tinc temps!!! tinc pressa i quan torni tot pujant les agafo i me les enduc!

(Un veí del carrer observa astorat l'escena. En Ferran, la parella de la Gemma, és al terrat estenent roba. Normalment el que crida a casa és ell i ben poques vegades ha vist a la seva parella esbroncar a ningú. Sorprès i extranyament orgullós de la bronca que, intueix, està fotent a algú, baixa les escales a tota llet. Efectivament, la Gemma està tirant-li la caballeria per sobre a algú que de ben segur no està complint alguna de les regles bàsiques de convivència de l'espècie humana. Mentre arriba a la planta baixa, en Ferran s'imagina que de ben segur, és algun problema amb el tema estrella d'aquestes últimes setmanes, la recollida selectiva.)

(Mentrestant la Gemma surt cuita-corrents al carrer i s'acosta a la dona)

Gemma: Com que ara les deixa i després les passa a recollir? Què es pensa que hem mamo el dit?? Com es diu vostè? digui'm el seu nom? Això és increïble!

Senyora Guarra: Jo no li dono el meu nom! i ara quan torni cap amunt les recullo!

(La senyora Guarra deixa definitivament la seves bosses de brossa allà, es gira amb la falsa dignitat aquella d'algú que sap perfectament que ha fet una cosa que no està bé i agafa direcció mar a fer les coses que hagi de fer. Mentrestant, el veí que mira l'escena està astorat. La Gemma es queda palplantada enmig del carrer intentant imaginar una manera musical d'assassinar algú. En Ferran ja ha arribat al costat de la Gemma i pregunta).

Ferran: Però que ha passat? t'he sentit esbroncar a algú com mai t'havia sentit!

Gemma: És que ja està bé tu! Estava a la cuina i per la finestra he vist com una dona deixava dues bosses de brossa just davant de casa, on hi ha les altres bosses. (La Gemma li explica tot a en Ferran)

Veí: No les recollirà pas quan torni a pujar! Vaia tela...quins pebrots!

(El veí marxa carrerdelafont endins i La Gemma i en Ferran entren a casa seva)

Gemma: T'ho pots creure?? i a sobre té la barra de dir que les tornarà a recollir!

FI DEL PRIMER ACTE

SEGON ACTE

(Ha passat una estona des que el "Garbage incident" ha trasbalsat les tranquil.les vides de la Gemma i en Ferran. Ella segueix a la cuina i ell ha tornat al terrat per acabar d'estendre roba. De sobte, normalment sempre ho és, sona el timbre de la casa.
La gemma obre la porta. És la senyora Guarra, que, en contra de totes les lleis del cosmos, ha tornat!)

ding dong!!

senyora Guarra: Veus! He dit que vindria i aqui estic! M'enduc la brossa eh! Ho sento però és que he vist totes aquestes bosses i m'he pensat que era un punt de recollida

Gemma(Amb to més amable en aquest segon acte): Senyora, perdoni si abans m'he posat una mica agressiva però li torno a repetir que això del punt de recollida no existeix. No n'hi ha a Arenys. (Ara la Gemma agafa aquell to pedagògic que tant la caracteritza). La recollida es fa porta a porta i cada dia es recull una matèria diferent...que no ho sabia?

Senyora Guarra: si, si que ho sabia...

Gemma: Doncs si ho sabia perquè fa el que ha fet? Les altres bosses fa dies que son aquí, una és de diuemenge passat i avui som dijous, ahir hi havien unes fustes i uns vidres embolicats amb paper de diari que misteriosament han desaparegut. Senyora, o ens posem les piles o la merda ens enterra!!

Senyora Guarra: Si si, tens tota la raó...però ja saps...vas amb presses, ara amunt ara avall...

Gemma: Res de res, vostè faci el que ha de fer que jo faré el que he de fer. (Frase típica extreta de incontables westerns)

Senyora Guarra: Doncs si, res més passi-ho bé i que tingui bon dia

Gemma: Passi-ho bé. (La Gemma tanca la porta, se sent bé, forta, ha fet el que se suposa que una ciutadana exemplar ha de fer i ara mateix imagina que si algun dia els responsables de la recollida selectiva creéssin un esquadró de la mort d'unitats d'èlit per fer acomplir la llei, ella tindria molts números de ser-ne, mínim, sergent.

FI

2 comentaris

Afegeix un comentari nou

Comentaris

rafel

Born to be... guarra

Enviat per rafel el Ds, 26/02/2011 - 09:11

Ei, Ferran,

aquests ianquis són l'óstia, eh! On us ha passat això... és que m'he perdut el fil del vostre viatge. A Chicagu, a California? Ai, senyor... es que sempre els haurem de donar exemple a aquests de Can Elvis.

Conyes a part, ara feia molt que no et llegia per aquí. Sempre són un regal les teves cròniques. He rigut molt amb aquest melodrama. Sort que és teatru i això és lluny de la realitat. Bé, ja reservarem un parell d'entrades perquè n'estic convençut que aquesta obra tindrà molt d'èxit... ja m'han dit que s'està representant en molts escenaris d'Arenys. La protagonista (la Gemma) sensacional. Arenyenca de l'any, com a mínim, per aquest paperàs!!!

Una forta abraçada... i visca el porta a porta!!!

amunt i bits!
Rafel

ferranarenys

Ei rafa!!! no t'ho

Enviat per ferranarenys el Dg, 27/02/2011 - 20:01

Ei rafa!!! no t'ho pensis...de vegades, o sempre, la realitat supera la ficció!
La Gemma vol a la Vilarasau fent d'ella mateixa i jo no em decideixo...no sé...me n'alegro que t'hagi agradat! La veritat és que em costa horrors posar-me a escriure al blog amb regularitat...moltes vegades penso que no tinc res a dir i tanco...però de vegades et passen coses que són un caramel narratiu!
Una abraçada!