Sobre concerts i Palaus

Veure que algú a qui aprecies assoleix els objectius que s'ha marcat, que arriba lluny i aconsegueix allò que es mereix és molt i molt gratificant. És complicat explicar com ens hem sentit, nosaltres les somniadores, des que vam saber la notícia.
El 20 de desembre Els Amics de les Arts van anunciar els teloners que els acompanyarien durant els dos concerts del dia 6 i 7 al Palau de la Música.
I quina va ser la nostra sorpresa al veure que el teloner de diumenge dia 6 no era un altre que el nostre amic somniador Pol Cruells.
En Pol és una d'aquelles persones que es fa estimar des del primer instant que el coneixes. Nosaltres ja l'hem batejat amb l'adjectiu d'entranyable...qui vulgui saber perquè només s'ha de deixar caure en algun dels seus concerts i ho entendrà. Nosaltres vam poder gaudir de la presència de l'entranyable al programa ja fa més d'un any. Va venir a presentar-nos la seva maqueta i ara...després de poc més de 365 dies té el seu primer CD en solitari, el Passeu, passeu i toca al Palau de la Música.
És curiós com nosaltres, que no havíem de sortir allà dalt i enfrentar-nos a tot el públic que va copsar el Palau, estàvem nervioses des de feia dies. El tema principal de les nostres converses era en Pol i el seu concert al Palau.
Expectació, emoció, nervis, felicitat...un cúmul de sentiments que van explotar tots junts a les 20.30 de la tarda d'aquell dia 6. Magnífic el moment quan vam veure aparèixer a en Pol en aquell escenari. Després d'uns primers instants on tots estàvem nerviosos, el concert va arrencar i des d'aquell moment tot va anar in crescendo. Va ser espectacular veure com tenia a més de 2.000 persones escoltant-lo i gaudint amb ell. Es va saber guanyar al públic des de l'instant zero i nosaltres vam gaudir encara més al veure la resposta de tota aquesta gent. Una experiència increïble, que va marxar tant ràpid com va arribar però que restarà a la nostra memòria per sempre. No cal dir que l'actuació d'en Pol (i la de tots els grans músics que l'acompanyaven) va ser espectacular. Us deixem l'enllaç d'un dels vídeos que vam gravar per a que pugueu fer un tastet del que allà vam viure.

Resulta irònic perquè dies abans, nosaltres, quan fèiem referència a aquest concert ho fèiem dient: el concert d'en Pol. Per a nosaltres la gran fita era que en Pol hi actuava...tot i que el concert en sí era d'Els Amics.
Era un dia molt especial perquè era l'últim concert al que acudíem d'Els Amics de les Arts. Després de recòrrer geografia, d'haver gaudit moltíssim a cada un dels concerts que han ofert, d'haver après coses com les del tutorial crida a la orella del del davant, d'haver rigut, cridat, ballat...se'ns feia estrany pensar que passarem molts dies abans no ho puguem tornar a fer. Una barreja de tristesa i emoció ens va acompanyar durant tot el magnífic concert que ens van oferir. A l'ambient s'hi palpava, la gent vibrava amb cada un dels acords, amb cada nota, amb cada paraula que deien....tots els que allà hi érem ho volíem viure al màxim, saborejar-lo i memoritzar-lo per a poder-ho recordar sempre més.
No era un simple concert, aquells Amics a aquell Palau significaven molt més, portàven amb ells moltes històries, molts sentiments, molt d'esforç i moltes hores de treball i les més de 2.000 persones que allà hi érem portàvem unes ganes immenses d'agraïr-li's tot el que han fet. Si l'haguéssim de definir amb una sola paraula ho podríem fer dient que va ser màgic. L'emoció que tant ells com nosaltres vam sentir va fer que fos un concert indescriptible. Us deixem també alguns vídeos per a que pugueu ser mínimament partíceps d'alguns dels grans moments que vam viure.

I només ens queda dir que torneu aviat. Us esperem Amics...