Retallades, esquerres i municipis

Hi ha qui se sent més còmode amb l'etiqueta de dretes i esquerres, hi ha qui prefereix parlar de liberalisme o de justícia social... Tant me fa. Poseu-hi el nom que vulgueu, però en tota democràcia que gaudeixi de salut hi ha com a mínim dos models de societat contraposats que estructuren les propostes, articulen els equips humans i converteixen en lleis i en praxi política les preocupacions i els projectes. Catalunya no és pas diferent i qui us digui que les dretes i les esquerres ja no existeixen no fa altra cosa que intentar neutralitzar un argument potser, precisament, perquè no li és favorable.

Al Principat hem tingut set anys de govern d'esquerres després de vint-i-tres de pujolisme. Ara no pretenc avaluar-ne el grau d'èxit. Que cadascú ho faci a la seva manera, amb tota la informació i objectivitat que pugui, però sigui com sigui, si a Catalunya han governat les esquerres aquestes dues darreres legislatures és perquè Esquerra ho ha volgut. Cap altre dels tres partits del govern no estava en condicions de triar. I va triar donar als socialistes la responsabilitat històrica d'articular un govern d'esquerres. Responsabilitat històrica, perquè d'una manera o altra els socialistes havien d'acabar triant entre el projecte català o el projecte espanyol, que en alguns àmbits poden fer-se compatibles, però en d'altres no ho són en absolut. I quan tocava triar, quan l'acord de finançament els va posar contra les cordes, els socialistes van triar el PSOE. D'aquesta manera van anorrear, tots solets, el govern d'esquerres, van arrossegar en la decisió els socis de govern i van propiciar el canvi de govern. Per no incomodar el PSOE el desembre de 2008, van perdre Catalunya el 2010, perdran una pila d'ajuntaments el 2011 i, finalment, perdran també el govern espanyol el 2012.

Ara tenim, doncs, un govern de CiU que sap que l'origen dels problemes econòmics que patim és l'espoli fiscal, l'escanyament a què ens sotmet l'Estat espanyol. I, sabent-ho, tenia dues maneres de plantejar-ne la sortida. Podia fer front comú amb Esquerra i SI (tots tres sumen 76 escons, majoria més que absoluta) i plantejar, com l'SNP escocès, l'horitzó de la independència. En canvi, ha preferit l'altra opció: carregar el mort de la situació al govern anterior i repercutir en la societat un esforç fiscal addicional. Ara tot és culpa del govern d'esquerres i si s'ha de retallar serveis és perquè ells ho han provocat.

Els municipis patirem força aquestes retallades, perquè afecten les persones com cap altra cosa, perquè som l'administració de proximitat. La voluntat política de la ciutadania es va expressar a les urnes el novembre passat i ho va fer de manera molt clara rebutjant els socislistes i, de rebot, els qui van fer possible que formessin govern. Però és evident que no són les esquerres que han fallat. Si avui governa CiU no és perquè les esquerres ho hagin fet fatal, sinó perquè aquells qui en tenien l'hegemonia i per tant el timó, la capacitat de direcció, van prefereir que el vaixell anés a la deriva.

Ara hi ha qui, amb tota la mala intenció del món, pretén que les esquerres han perdut la legitimitat per governar mai més aquest país. Però no ens equivoquem: només pretenen reduir al màxim les opcions que es torni a produir una alternança política que, d'altra banda, és del tot necessària per a la salut democràtica del país.

El que cal, en tot cas, és treballar perquè les esquerres tornin a ser una alternativa a la política de retallades socials que ja va començar el govern "dels millors" abans no passessin ni tan sols els cent primers dies. I perquè això passi és condició sine qua non un canvi d'hegemonia i de lideratge de les esquerres. Mentre el cap de l'oposició sigui algú com en Quim Nadal, les esquerres catalanes no podran articular res perquè la submissió del PSC al PSOE continua i continuarà. Necessitem que l'alternativa a Artur Mas siguin unes esquerres amb vocació de govern, de majories, i que tinguin com a prioritat màxima l'obtenció d'un estat propi.

Per això he decidit donar suport a Esquerra en aquestes municipals. Votar el PSC per lluitar contra les retallades és llençar el vot perquè si mai aquest partit torna a tenir la responsabilitat de decidir entre Catalunya i el PSOE, tornarà a decidir-se pel PSOE. Jo aposto perquè sigui Esquerra qui articuli una nova majoria social al centreesquerra. I que tinguem clar que la independència no és pas una dèria identitària sinó una pura necessitat econòmica. Si no tenim la sobirania política dels estats, Espanya continuarà decidint què ens convé i què no ens convé. Ens deixem arrossegar o comencem a caminar sols?