PSC, Països Catalans i promoció econòmica

Diumenge al matí, poc abans del debat de Ràdio Arenys, llegeixo aquesta piulada al twitter de Raquel Querol, número 7 de la llista del PSC d'Arenys de Mar: "Viendo el tiempo en tv3 sobre un mapa que no es de Catalunya si no de lo que llaman Països Catalans, me pregunto por que mezclan territorio y lengua..." La negreta és meva perquè, d'entrada, allò que vaig trobar més ofensiu va ser aquell "lo que llaman", talment com si parlés d'una cosa que no existeix en realitat.

Des del meu punt de vista, TV3 és una televisió amb vocació de ser nacional encara que precisament la legalitat espanyola li ho impedeixi i l'obligui a ser tot just autonòmica. Per això trobo lògic que informi del conjunt de la nació i no pas únicament del Principat. I de fet penso que en aquesta funció fins i tot es queda curta. Puc entendre que la Raquel Querol no comparteixi aquest punt de vista, però no per això ha de negar l'existència de la realitat que són els Països Catalans. Perquè, en definitiva, com es pot llegir en piulades posteriors, es tracta d'això: "Simplement no m'agrada que ens intentin manipular barrejant conceptes amb un mapa que no existeix. Som Països Catalans? Fijate tu!". "Intenteu legitimar un mapa inexistent? Confondre desig amb realitat és perillos per a la salut..."

Com tothom sap, allò que canvia és precisament la legalitat política que defineix uns estats que avui hi són i demà poden haver canviat o desaparegut. En canvi, les realitats culturals són molt més sòlides. Encara que no ens han mancat intents de reescriure la nostra història cultural i política, res no canviarà la realitat d'autors com Jaume Roig, Joanot Martorell, Ausiàs March i tants altres nascuts al País Valencià i erigits en veritables clàssics de la literatura catalana i universal. Per tant, no tinc cap intenció de perdre el temps explicant la realitat a una persona que pretén negar-la.

El que sí voldria remarcar és la importància que té aquest plantejament per a la vila d'Arenys de Mar. Si ens amoïna la crisi econòmica i les polítiques encaminades a combatre-la, si realment pensem que la cultura ha de ser un dels principals reclams per al sector turístic, hem de tenir clar a qui oferim el producte com a cultura autòctona i a qui l'oferim com a cultura pròpia. La cultura catalana d'un Espriu o un Ferran de Pol o un Fèlix Cucurull o un Josep Maria Arnau o un Josep Maria Miquel i Vergés entre tants i tants altres no es ven de la mateixa manera a València que a París o a la Xina. Entre altres coses, perquè no podem fer el ridícul d'anar a explicar Ferran de Pol al País Valencià com si fóssim cultures veïnes quan és allà, precisament, on hi ha el principal estudiós de la seva obra, Josep Vicent Garcia i Raffi.

De la mateixa manera que seria un plantejament econòmic estúpid i lesiu que qualsevol persona limités a Espanya la difusió de la cultura hispana, trobo molt greu que la persona que es presenta a les llistes del partit de l'actual alcalde amb el número 7 i en un municipi com Arenys de Mar negui una realitat que constitueix, precisament, un dels principals potencials per a la promoció econòmica. Si neguem la realitat dels Països Catalans, que no s'acaben al País Valencià sinó que inclouen l'Alguer, Andorra, les Illes, etc., renunciem a un mercat intern de més de deu milions de persones.

Només espero que el bon senderi dels electors ens protegeixi d'aquells qui tant de mal ens volen.