Vull la independència i un estat socialment just

Aquest mes he fet efectiva la decisió de militar a Esquerra Republicana de Catalunya. Fins ara havia compartit, amb tothom que m'ha volgut llegir, la meva visió política com a independentista sobre l'actualitat nacional. Ho vaig fer entre febrer de 2006 i febrer de 2011 al bloc de MésVilaweb. Després us vaig fer saber, des d'aquest altre bloc a Arenyautes, la meva decisió de pujar un esglaó més en el compromís amb Esquerra i amb Arenys de Mar formant part de les llistes municipals. Els resultats no van ser els que personalment hauria volgut. Ni a Arenys de Mar ni a d'altres municipis. Però en lloc de preguntar-me "a veure què faran ara aquests d'Esquerra" he pensat que jo també he de ser Esquerra.

Perquè jo no sóc d'aquells que retallen drets socials bàsics i aprofiten per culpar-ne la coalició de govern anterior en comptes de fer el pas cap a la independència per resoldre definitivament el problema del dèficit fiscal i el deute. Perquè jo no sóc dels qui no tenen recança a l'hora de pactar amb un PP que al 99 parlava català en la intimitat i al final ens va acabar portant on ens va portar. Ara aquest PP és una amenaça més que seriosa a la cohesió social del país, curiosament el mateix argument que fa servir CiU per deixar per a la propera legislatura el referèndum d'independència. Diuen que no el podem fer per no trencar el país, però deixen que Garcia Albiol governi Badalona, fan Alberto Fernández Díaz vicepresident de la Diputació de Barcelona i sembla que també tindrem PP al govern d'Arenys de Mar.

Jo no sóc d'aquests. Tampoc sóc dels qui han tingut l'oportunitat de liderar un govern d'esquerres durant dues legislatures i ho han malbaratat tot en el moment en què han posat el PSOE per davant de Catalunya. I em refereixo, és clar, al PSC. Ens han fallat i hem pagat molt cara la confiança que havíem dipositat en ells per fer plegats aquest tros del trajecte. Aquesta traïció a l'esquerra nacional costarà d'oblidar. De fet, dubto que s'oblidi mai més. Ells mateixos han creat una nova Esquerra que segurament mai més no voldrà saber res de governar amb el PSC. Parlo, sobretot, de la Generalitat de Catalunya; però també de molts municipis on aquests acords resultaran més difícils d'explicar que mai. S'obre una nova etapa.

I en aquesta nova etapa en què l'esquerra nacional ha de rellançar-se amb força perquè l'alternativa a CiU sigui ERC i no el PSC, hi ha un altre partit que hi té molt a dir, un partit que ha de triar, que ha de prendre també decisions estratègiques: ICV. El model de Sant Vicenç dels Horts (ERC-CiU-ICV) es pot estendre a altres llocs. ICV pot continuar fent de crossa d'uns socialistes que s'han quedat sense projecte per al país o entendre que l'únic federalisme real és el que passa, primer, per la sobirania d'un estat propi.

Jo, de moment, m'he fet militant d'Esquerra i he començat a treballar per a la Secció Local d'Arenys de Mar. Hem obert un twitter i una pàgina al Facebook i continuem posant a la vostra disposició l'adreça arenysmar@esquerra.org. Jo no m'ho penso mirar més des de darrere de la tanca. Crec que necessitem una esquerra nacional potent. Si també voleu un estat propi i socialment just, a la Secció Local d'ERC us obrim les portes de bat a bat.

PS: Avui hem estrenat curs polític a la Tribuna del Dominical. Si ens voleu escoltar, ja sabeu que a Ràdio Arenys hi ha un servei a la carta.