PARLAMENT 11 DE SETEMBRE DE 2011

PARLAMENT 11 DE SETEMBRE DE 2011

Som un any més a les portes de la commemoració de la Diada nacional, l’11 de setembre. Més enllà de l’esperit de la festa que alguns li volen donar, la CUP pensem que aquest dia, així com la resta dels dies de l’any, és un moment de record, un acte de memòria per retre honors a tots els patriotes, amb noms i cognoms, però anònims a la Història, que han lluitat per la reconstrucció nacional dels Països Catalans i que han contribuït que avui veiem a l’horitzó, no gens llunyà, la Independència política.

No descobrirem la sopa d’all quan diem que la història l’escriuen els vencedors. I el nostre país porta massa anys sotmès com perquè haguem pogut escriure-la.
Així és que el cartell de l’11 de setembre d’enguany la CUP fem èmfasi en el fet que cal conèixer la nostra història per encarar bé el futur.
Com deia en Fèlix Cucurull, qui va escriure la frase que hem triat per encapçalar el cartell de la Diada d’aquest any, “Cal que vencem la dificultat d’aprendre la nostra història per tal de no caminar mai més amb una bena als ulls”.

Som un poble que malgrat l’actitud de submissió i de pactisme a la baixa que ha viscut aquests darrers 40 anys, tenim una història curulla de fets que avalen que no ens deixem trepitjar i que ens encarem quan fa falta contra aquell qui vol usurpar la nostra llibertat.
A ningú se li escapen les revoltes de matiners, barretinaires, angelets, segadors, maulets o maquis, per posar uns quants exemples. I tampoc a ningú se li escapa que els espanyols dictessin lleis que prohibien als catalans anar de nit amb capa pel carrer, perquè sota la capa teníem l’eina per defensar-nos de l’ocupació; o que, també pel mateix sentit, ens obliguessin a tenir lligat amb un cordill a la taula el ganivet del pa. La història, doncs, ens explica, precisament, que de xaiets obedients no ho hem estat pas, ans el contrari.
Ara bé, i retornant al 2011; quan parlem de conèixer la nostra història no estem dient que haguem de ser grans coneixedors i professors universitaris, si em permeteu l’exemple. Només estem parlant de tenir memòria.

Només cal mirar enrere aquests últims anys per entendre que l’Estat espanyol està fent mans i mànigues per perpetuar l’ocupació, l’espoli i l’ofec als Països Catalans.
Van passar el ribot a l’estatutet, que no era gairebé res a nivell polític, però sí una decisió sobirana presa per un parlament.
I modifiquen la constitució espanyola, allò que semblava intocable, quan a ells els sembla bé. Ja tenien raó Josep Pla i Joan Fuster quan deien que ”el que s’assembla més a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres”. Quan el que convé és defensar Espanya, prou que s’entenen.
D’exemples en trobaríem un grapat. El darrer és la interlocutòria del Tribuna Superior de Justícia de Catalunya, un tribunal colonial, que ens obliga a fer l’ensenyament també en castellà al Principat.

I ara que parlem del present, us fem saber que la CUP hem decidit no participar a l’ofrena institucional. Fem un exercici de memòria i diem que no estem disposats a compartir l’acte amb aquells partits que neguen el procés independentista, o senzillament neguen la nostra nació i la seva història. Que no podem compartir ofrena amb aquells partits que defensen la Constitució espanyola –una presó de pobles. Això és com nedar i guardar la roba: un acte difícil de fer i més encara d’argumentar. I, finalment, per acabar aquest parèntesi de política local, tampoc volem navegar en el mateix vaixell amb partits que aplaudeixen l’obligatorietat de l’ensenyament en espanyol als nostres centres educatius.

Així, és quan passen coses com aquestes de l’ofrena que cal que fem memòria. Aquell poble que no té memòria, tard o d’hora no serà poble. Com deia Pau Casals: ”Algú ha de recordar”.
Us convidem, doncs, a fer memòria i, aquells que sou més grans, a traslladar-la a aquells que vénen per darrere així com també els nous catalans, als nouvinguts.
Cal conèixer la història; sí. Però també cal participar i ser actius. Cadascú des del seu tros, cadascú des del seu àmbit. Cadascú com pugui. Però cal moure’ns i no quedar-nos a casa.

Cal mostrar el nostre rebuig a l’obligació d’haver de fer l’ensenyament en castellà. Cal ser contundents i caminar tots junts i en el mateix sentit.

Com deia Estellés, seguint amb les frases cèlebres, i amb això acabo: ”no et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen. Baixa al carrer i participa. No podran res davant d’un poble, unit alegre i combatiu.

Us convidem, doncs a participar, a caminar units, a ser alegres, i també combatius, pel nostre passat, la memòria; pel nostre present, l’acció per transformar, i pel nostre futur: uns Països Catalans independents.

Per uns Països Catalans lliures: *Independència!

www.arenysdemar.cup.cat

Afegeix un comentari nou