El Pacte Fiscal és la millor eina per lluitar contra la crisi econòmica i reforçar l’estat del benestar



  • El dèficit fiscal anual que acumula de mitjana Catalunya durant els darrers 25 anys oscil·la entre el 8 i el 8,5 del seu Producte Interior Brut. Això significa que durant aquests 25 anys Catalunya ha cedit cada any més d’un 8% de la seva riquesa sense rebre’n res a canvi.

  • El cas de Catalunya és un cas únic a Europa. A Alemanya, per exemple, el màxim que un territori pot arribar a cedir anualment en concepte de solidaritat interterritorial és el 4% del seu PIB, la meitat del que cedeix cada any Catalunya a la resta de l’Estat. Quan la solidaritat entre territoris arriba a xifres com les de Catalunya, deixa de ser solidaritat per convertir-se en espoli.

  • A diferència de Catalunya, el País Basc sí que disposa d’un model de finançament com el concert econòmic que li permet disposar de tots els recursos que genera. Fent una comparativa ràpida entre Catalunya i el País Basc observem que els bascos van invertir l’any 2010 un 21% més de recursos per càpita en sanitat que Catalunya i un 75% més en educació. Pacte Fiscal és sinònim, per tant, de millors polítiques socials i d’un estat del benestar molt més sòlid.

  • El País Basc va registrar l’any 2010 un atur del 12,1% mentre a Catalunya va ser del 19,4%. El Pacte Fiscal és una eina enormement potent per a estimular el creixement, millorar la competitivitat de l’economia i, en conseqüència, per reduir l’atur.

  • El dèficit públic de la Generalitat que el tripartit va deixar com a herència l’any 2010, i que és en bona mesura la causa dels ajustos pressupostaris que el nou Govern s’ha vist obligat a fer, va arribar als 8.350 milions d’euros. Si tenim en compte que el dèficit fiscal que pateix Catalunya supera els 16.000 milions d’euros anuals, és fàcil observar que si tinguéssim un model de finançament com el Pacte Fiscal no hagués estat necessari fer cap tipus d’ajust ni en sanitat, ni en educació, ni en cap altra partida del pressupost de la Generalitat.

  • La manca de recursos i els incompliments del Govern del PSOE han provocat que Catalunya pateixi un important dèficit en infraestructures. És vergonyós veure com durant els darrers anys s’han fet arreu de l’Estat autovies i aeroports caríssims i que no les utilitza pràcticament ningú mentre a Catalunya s’han deixat de fer infraestructures essencials per al desenvolupament econòmic.

3 comentaris

Afegeix un comentari nou

Comentaris

Ferran

Crec que s'equivoquen...

Enviat per Ferran el Dij, 17/11/2011 - 14:13

Durant els darrers 25 anys... però vostès no estaven a la Generalitat?

Catalunya pateixi un important dèficit en infraestructures...
- en 2 anys de Govern Tripartit es va multiplicar per 4 el quilòmetres d'autopistes sense peatges a Catalunya.
- El Ministeri de Foment en el tram 2004-2011 ha invertir 15.431M€ a Catalunya (PSC)
- El Ministeri de Foemnt en el tram 1996-2003 va invertir 6.636M€ a Catalunta (PP + CiU)... no facin números, ja els hi dic jo, la diferència és d'un augment del 132% d'inversió a Catalunya amb Govern Socialista en comparació amb els governs de dretes.

La causa dels ajustos pressupostaris que el nou Govern s’ha vist obligat a fer...
- Uish sí, s'han obligat a perdonar 400M€ a les famílies més riques de Catalunya amb l'eliminació de l'impost de Successions.

CiU Arenys

Ifraestructures

Enviat per CiU Arenys el Dij, 17/11/2011 - 16:27

La realitat actual en matèria d’infraestructures és la següent:

  • Incompliment flagrant de la disposició addicional tercera de l’Estatut. L’Estat ens deu 2.755,4 M€ (Any 2007: 557,1 M€. Any 2008: 829,4 M€. Any 2009: 707,2 M€. Any 2010: 661,7 M€). A això cal afegir-li la reducció general de les inversions d’aquests darrers temps a causa de la necessitat de reduir el dèficit públic.
  • Amb el tripartit no va haver avenços substancials en la gestió de les nostres infraestructures.
  • Només s’ha aconseguit el traspàs de rodalies i a sobre és incomplet: sense vies, trens ni estacions.
  • El tripartit no va fer ni un sol pas en matèria d’aeroports (ni pel traspàs de Girona, Reus i Sabadell ni per la creació del consorci de gestió per a l’aeroport del Prat).
  • S’han fet passos enrere en la gestió dels ports. La llei de Ports pactada entre el PSOE i el PP la primavera passada suposa que les autoritats portuàries de Barcelona i Tarragona perdin competències que havien aconseguit a finals dels 90 i les guanyin Puertos del Estado.
  • Cap projecte comú de govern: cap proposta de futur. En aquests moments, no hi ha cap projecte nou d’inversió a Catalunya, encara es viu dels projectes que va plantejar els governs de CiU i els que va pactar CiU amb el govern del PP (Segarra Garrigues, ampliació del port de Barcelona, alta velocitat...). Aquest fet complica l’execució futura, ja que no hi haurà projectes prou madurs per tirar endavant.

Alguns exemples de retards i encariments:

  • Línia 9. Tindrà un encariment de 4.000 M€. El tripartit la va xifrar en 3.000 M€ i n’acabarà costant 7.000 M€.
  • Desdoblament de l’Eix Transversal. Tindrà un encariment de 70 M€. Ha estat 2 anys adjudicat sense iniciar-se les obres.
  • Connexió ferroviària amb el port de Barcelona.
  • Connexió ferroviària amb la T1 de l’aeroport. Gairebé dos anys després de la inauguració de la terminal, sense haver-hi ni metro ni tren.
  • Arribada del TGV a la frontera. S’haurà de pagar una penalització de més 100 M€ a la concessionària del túnel transfronterer pel retard en la posada en funcionament de la via.
  • L5 del metro. Encariment d’un 330%.
  • N-II i N-340. Grans retards.
  • Quart Cinturó. Grans retards.
Ferran

Perdoneu?!?!?!?! 15.000M€

Enviat per Ferran el Dv, 18/11/2011 - 01:09

Perdoneu?!?!?!?!

15.000M€ d'euros record d'inversió i dieu que no hi van avenços? Ja - Ja - Ja.

Parleu de retards en infraestructures... l'AVE va arribar amb el PSOE al Govern, anys més tard del previst, amb el PP (+ CiU al govern Central)

Aeroports: una nova terminal i un augment del 71% dels vols internacionals en el Prat...

I que extranys que just arriben vostès al Govern i els pressupostos de les obres pugen... potser haurem de mirar-lis les butxaques, no?