Ni un duro per als regidors!

En la línia del meu penúltim apunt, voldria advertir d'entrada que el títol no recull la meva opinió personal sinó justament allò que pretenc combatre. Ha estat a Facebook, arran d'un apunt d'en Marçal Oms i Palou en què proposava que "retallem en polítics perquè n'hi ha molts", que s'ha generat un breu debat sobre el tema reincident dels sous que reben els nostres representants polítics. Com a Esquerra Republicana hem demanat a en Marçal Oms si creu que els regidors d'ajuntaments com el d'Arenys de Mar cobren massa i ens ha matisat que es referia a "alts càrrecs" i no a regidors o alcaldes. En Toni Pardo, però, s'ha afegit al fil amb una altra proposta: "qui vulgui ser regidor d'un ajuntament, si no es dedica a treballar sols de politic, que no cobri ni un cèntim, ni cap comissió, ni cap dieta per cap gestió; repartiríem molts euros al poble." He promès a en Toni Pardo que li respondria a través d'un apunt i aquest és, doncs, l'apunt en qüestió.

Entenc la preocupació per l'economia municipal i la comparteixo, però no crec que aquesta mesura incidís gaire en les arques públiques i en canvi tindria conseqüències negatives. Si la nostra intenció és que només puguin fer de regidors aquelles persones que parteixen d'una situació econòmica acomodada, la mesura és ideal. Algú que visqui de renda i que no necessiti ingressos del seu treball per pagar-se les despeses estarà en condicions de satisfer aquesta condició que ens proposa en Toni Pardo per accedir a ser regidor. Aquesta seria, doncs, una mesura que afavoriria el retorn al caciquisme de tota la vida.

D'altra banda, si volem que la democràcia funcioni amb garanties, no és únicament pels regidors de govern, que hem de vetllar, sinó també pels de l'oposició. Una oposició de qualitat comporta moltes hores de feina: buscar informació, compartir-la, analitzar-la, debatre-la, elaborar-la, etc. A Esquerra fem tot això amb una única regidora al consistori, cosa que vol dir que, tret d'ella, la resta de l'equip no només no cobrem, sinó que paguem com a militants d'una organització política. I el sou de la regidora tampoc dóna per poder-ne viure. És, simplement, una mínima compensació o indemnització. Si eliminem això, crec que la capacitat de fer oposició que tindríem, avui els uns i demà els altres, se'n ressentiria.

És la meva opinió personal i segurament hi voldreu dir la vostra. Si voleu, reobrim aquest debat que reapareix de tant en tant a l'àgora pública. Amb respecte i amb bons arguments segur que ens entenem.

2 comentaris

Afegeix un comentari nou

Comentaris

Xavi Martínez

Els sous dels polítics i el que cobrarien fora de la política

Enviat per Xavi Martínez el Dv, 24/02/2012 - 20:50


Sempre que sento parlar dels “elevadíssims sous” dels polítics, recordo una anècdota que vaig viure i m’agradaria compartir amb vosaltres (diria que en Oriol Ferran també hi era).

Sóc Enginyer informàtic, i a finals de la darrera legislatura vaig assistir a una conferència que feia el Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch.

Al torn de precs i preguntes, un enginyer d’una de les darreres files del públic, va indicar a en Jordi Bosch que un dels problemes que tenien els polítics era que no eren experts en la matèria que havien de legislar i impulsar; i feia referència a que els qui gestionaven la Direcció General en qüestió, sabien Dret o Ciències Polítiques però no eren tècnics (val a dir que no era el cas d’en Jordi Bosch).

El Secretari de Telecomunicacions, va respondre que tenia raó, per la qual cosa, va convidar a les persones que seien a la fila zero (directors generals i grans responsables d’Operadores de telecomunicacions o fabricants informàtics), a que passessin a la política; és a dir, que deixessin de cobrar les fortunes que cobraven, que estiguessin cada dia qüestionats fessin el que fessin, que les seves famílies deixessin d’ésser anònimes, ....i tot el que comporta ser un polític de “primera fila”.

.......com en aquell gag del Polònia en que en Carod riu dels resultats d’ERC; aquells mànagers encara riuen...

Com diu en Xavier, al darrera dels polítics que tots coneixem, hi ha un munt de persones que treballen de franc per uns ideals, per una idea de país i per a intentar deixar el món una mica millor de com el van trobar.

És clar que hi ha algun polític que guanya veritables fortunes, i que ara venir a justificar el sou d’un polític quan hi ha tanta gent a l’atur, costa una mica; però crec que son ben pocs.

Personalment, sóc de la idea que ara cal gent preparada, que s’arremangui i es dediqui tot el temps que sigui necessari per a aixecar el país.

Si ho fan, i ho fan bé, crec que no ens importarà massa el sou que cobrin.

xaviermir

Cal gent preparada

Enviat per xaviermir el Dv, 24/02/2012 - 22:47

És cert, Xavier, cal gent preparada. Al més preparada possible, tant per defensar posicionaments neoliberals com per defensar-ne de republicans, d'independentistes, ecologistes i d'esquerres. El que tu expliques amb molt d'encert a través d'aquesta anècdota hauria de portar la gent a implicar-se més en política, perquè el millor és anar-nos preparant tots gràcies a la feina en xarxa. Ara mateix, la combinació de governs de dretes i de certs discursos com aquest que avui he volgut denunciar ens deixen força febles davant l'embestida. Per resoldre les coses, només tenim la política. Que hi hagi gent que es dediqui a anar proposant que la política sigui una activitat cent per cent de voluntariat no hi ajuda gens, però el més paradoxal és que no falta gaire perquè sigui del tot voluntària.

Gràcies pel comentari. I tens les portes obertes a Esquerra si vols.