Els xots també han arribat

El xots (també anomenats tòtiles, cornetes, xotes, xures, xups, xupetes, xuts, xutes, xutets, xots banyuts, ducs petits...) ja han arribat! El dilluns (2 d'abril), vaig poder sentir el primer xot de la temporada a la riera d'Arenys de Mar. El cant del xot -repetitiu, metàl·lic i que recorda vagament el sonar d'un submarí- forma part de la banda sonora de les nits estivals dels ambients mediterranis catalans (escolteu-lo).

En zones de camps, obertes i humanitzades, es pot arribar a confondre, però, amb el cant d'un gripauet, el tòtil (Alytes obstetricans) (escolteu-lo)

El xot (Otus scops) és, pràcticament, l'únic mussol migrador i nidificant del país. Arriben a finals de març-principis d'abril i toquen el dos al setembre-principis d'octubre. Pocs exemplars, però, passen l'hivern entre nosaltres, a les zones humides del litoral. S'estan, per tant, uns 6 mesos i mig entre nosaltres abans de retornar a l'Àfrica equatorial, on hivernen. Són de dieta insectívora i tenen preferència per les zones conreades i els parcs i jardins dels nostres pobles i ciutats. Fan niu en els forats dels arbres.

El seu cant, repetitiu, metàl·lic, brillant conforma la banda sonora de les nits estivals dels nostres pobles conjuntament amb el d'altres ocells com els sibocs o rossinyols, amfibis com els tòtils o insectes com els cadells.

És mussol molt petit, amb dues "orelletes" -plomes enxerinades- que ha esdevingut un element simbòlic de relleu en els Carnestoltes de Solsona (aquí el teniu a la Viquipèdia i aquí ballant en un vídeo).

Benvinguts siguin els xots a casa nostra!