El cor de París. La Cité, el Beaubourg i el Marais

El transport a París no és cap problema. Potser no compleixen al peu de la lletra tots els horaris però hi ha trens amb bastanta freqüencia.

 

Nosaltres estem a uns trenta quilòmetres del centre París. Utilitzem la línia verda D del RER (Servei de rodalies) i ens deixa a Chatellet-les-Halles, al mateix cor de París.

 

Utilitzant el transport públic de París, ens adonem que teníem una idea estereotipada dels seus habitants. Hi ha una multitud de gent ben diferent una de l'altra, realment ens costa trobar la típica franceseta.

 

No imagino un París de guetos, però el cert és que hi ha més o menys gent d'una ètnia o una altra depenent del barri en que estiguis.

 

Per molt que t'agradi caminar, París és molt gros i anant amb nens és molt recomanable utilitzar el transport públic. Per nosaltres, al ser de poble, el transport de París ens ha fascinat, especialment per a en Guillem que per ell tot era una novetat.

 

Avui toca Notre-Dame, per tant ens llevem ben aviat per intentar arribar abans de les nou a la porta de la catedral. Aquí, a l'agost, igual que a la torre Eiffel i al Louve s'hi formen cues importants, recomano visitar aquests tres llocs quan més aviat millor.

 

Estem a la plaça du Parvis, sobre les nou del matí, en quan arribem ja hi ha una bona cua per visitar les torres. Decidim dividir-nos i mentre uns visiten la catedral els altres guardem la tanda.

 

La catedral, als nens els deixa bastant igual, no explicaré res que no podeu trobar a la wikipèdia, però la pujada a les torres els encanta. Hi ha gàrgoles per tot arreu i al cim es pot veure la gran campana l'Emmanuel. Aquí va ser on Victor Hugo va imaginar al Geperut de Notre-Dame, grimpant per les seves torres.

 

Baixem i observem que la cua de la entrada a la catedral ja ocupa tota la plaça. Aquí ens costa trobar el quilòmetre zero entre mig de tanta gent, però finalment el trobem envoltat de japonesos. Des d'aquest punt es calculaven totes les distàncies de París. Observo que alguns turistes donen tres voltes sobre si mateixos al damunt d'aquest punt, però encara no he esbrinat el ritual.

 

Sota la plaça du Parvis hi trobem una cripta arqueològica, on podem observar, fragments del París Romà i del Medieval. En aquest punt la meva visita es converteix en una mena de martiri a causa d'una torre Eiffel de record que ens va caure dins d'un fossar, però puc afirmar que a la resta del grup els hi va agradar.

 

D'aquí anem a la Sainte Chapelle, on hi ha els millors i més grans  vitralls d'Europa. Realment és impressionant trobar  una catedral gòtica tant diàfana. La trobem en plena restauració i això t'impedeix veure'n una part. L'església és troba dins del palau de la justícia, per tant s'ha de tenir en compte que et registraran i que tots els objectes punxants que puguis portar et seran requisats sense l'opció de ser tornats.

 

Darrere de la Sainte-Chapelle, dins també del Palau de Justícia trobem la Consergerie.  Durant l'época del terror va ser considerada l'antesala de la mort, pocs van sortir-hi lliures. La mateixa Reina María Antonieta va estar empresonada aquí el 1973.

 

Malgrat la macabra història de l'edifici, és un bon lloc per distreure els nens. Aquí es pot observar com eren les antigues presons a través de recreacions amb ninots de cera inclosos. Una de les últimes sales, és la que disposava Maria Antonieta i encara conserva la gerreta des d'on va veure aigua per última vegada.

 

Deixem l'ille de la Cité i ens dirigim a Pompidou que lamentablement el trobem tancat (dimarts tanquen). Aprofitem per entrar a la plaça de la font de Stravinsky i mengar unes creps en una creperia que ens han recomanat. A la Creperia Beaubourg, al fons de la plaça, podem gaudir d'un menú per 9€, que consta de creps dolces, creps salades i got de sidra. Ens seiem a la terrassa i mirem els nens com juguen a la font.

 

Una alumna meva em va dir..."conociendote, no te pierdasla plaza de los Vosgos"...Pues allà vamos, cap a la plaça des Vosgues i tenia raó, em va fascinar.

 

Sent més de gent que de monuments i sent més d'ambients que de multituds, hi ha tres llocs que caldria destacar com el millor de París: el Centre Pompidou i els seus voltants. l'esplanada de la Villette i la Plaça des Vosgues.

 

Aquí la gent del Barri el Marais, baixa a passejar la canalla i a remullar-la en les fresques aigües de les fonts.

 

Hi ha estudiants, parelles d'enamorats i famílies completes, estirades a la gespa berenant o sensillament xerrant.

 

Aquí vam tancar el nostre dia de París, tirats a la gespa, a l'ombra dels arbres i remullant-nos a les fonts com qualsevol altre parisenc  anònim.