Un tros de cel

Cap a 60 persones ( 54 dones + 6 homes si fa, no fa) vam assistir a la presentació de l'última novel·la de l'escriptora Isabel-Clara Simó, 'Un tros de cel'.

No va ser una presentació típica, va ser una lliçó d'humanitat, humilitat, dignitat i feminisme.

Simó va oferir una xerrada que va dividir en dos grans temes. Ella volia parlar de literatura en general i tot seguit explicar el perquè d'Un tros de cel.

Aquests són els retalls de la primera part:

* Primícia: ha acabat d'escriure la biografia novel·lada de Fernanda Olivier, la primera dona de Picasso. Ha estat un encàrrec editorial que ha acceptat encantada.

- En el món de la literatura, la dona encara ha de defensar el seu espai.

- La literatura és crear mons ficticis.

- Una novel·la és una mentida...sincera.

- S'ha de dominar la llengua en la que escrius i s'ha de cercar la substància de la llengua.

- Treballant s'arriba a tenir la destresa d'escriure.

I aquests són els retalls de la segona part, de què parla 'Un tros de cel':

- Va fer un viatge a Hong kong i va poder veure els contrastos socials.

- La premsa parlava molt de les xarxes de prostitució infantil asiàtiques. Va voler investigar el tema i denunciar-ho.

- Ha escrit un llibre reivindicatiu per denunciar que la prostitució la produeix la pobresa; la prostitució és evitable; les xarxes asiàtiques són repugnants; la prostitució no és l'ofici més antic del món, l'ofici més antic és l'agricultura, el militar, el dictador, etc.

- La protagonista de la seva novel·la té la sort d'accedir a l'aprenentatge, hi ha algú que li dóna cultura i coneixements. La cultura (el saber) ens fa lliures.

- 'Un tros de cel' és el mateix que dir que encara queda esperança.

*Fotos: Marta Estruch (Associació de Dones per la Igualtat)