Pla C: Referèndum el diumenge 25 de maig del 2014

2-juliol-2013: Correcció del títol atès que la data de les eleccions europees ha estat canviat (25 de maig en comptes del 8 de juny)

1) Antecedents

Una dada objectiva* i per tant no subjecte a interpretacions o opinions interessades és que en les passades eleccions del 25N, les forces que s’hi presentaven amb un suport explícit a un referèndum durant aquesta legislatura van assolir 2.140.147 vots (CiU+ERC+ICV+CUP+SI) davant els 806.264 vots contraris a aquest exercici democràtic (PP+C’s+PxC). El PSC amb un posicionament ambigu forçat per la seva dependència del PSOE va obtenir 523.333 vots.

Per tant, en vots absoluts (i no en escons, ja que llavors perdem els vots residuals) el suport al referèndum és d’un 72,64%  davant del 27,36% que n’és contrari. Això sense comptar el PSC, ni en un bàndol ni en l’altre. Si el PSC clarifiqués la seva postura i prioritzés la seva condició de demòcrates per davant de la seva genuflexió als interessos del PSOE, llavors estaríem parlant del 76,96% a favor i el 23,04% en contra.

Conclusió:

El poble de Catalunya fa explícita la seva voluntat de ser cridat a les urnes per decidir el seu futur. I ho fa amb una contundència inqüestionable, sobradament per sobre dels 2/3 del vot emès.

* Font: Web oficial de les Eleccions al Parlament 2012, a partir de les dades provisionals amb el 100% dels vots escrutats. Excloses les llistes que no van assolir l’1% dels vots emesos.   

 

2) El referèndum, quan?

En aquests moments la Generalitat de Catalunya no només continua sofrint l’espoli fiscal (que ja no és novetat) sinó que s’ha vist forçada a haver de recórrer a un fons de liquiditat (creat pel govern espanyol) davant la impossibilitat de finançar-se de cap altra manera. La paradoxa és que disposar d’aquests recursos als quals Catalunya hi contribueix molt per sobre del que li correspondria té la consideració de préstec i per tant merita uns interessos que s’afegeixen al cost financer que ha d’assumir el govern català.

Quan més llarg sigui el període de permanència a Espanya, la situació lluny de millorar ens seguirà escanyant i ofegant. No disposem de marge de maniobra, si seguim depenent de l’estat espanyol, per incidir en els ingressos necessaris per limitar les retallades de l’estat del benestar. L’única solució passa per poder retenir els 16.000 milions € que se’n van per no tornar mai més. I per aconseguir-ho hem d’optar per crear un nou estat, independent, que tingui plena competència sobre els impostos que paguem amb el nostre esforç.

Dit d’una altra manera, hem de fer el referèndum quan abans millor, això sí, carregant-nos d’arguments davant Europa per mostrar que l’estat espanyol ens priva d’un dret fonamental  com és l’exercici del vot.

 

3) Referèndum i consulta popular

Hi ha un ampli consens en  demanar al govern de l’estat espanyol l’autorització per fer un referèndum per tal que el poble de Catalunya decideixi el seu futur. Tan de bo el sentit democràtic de l’estat espanyol fos com el del britànic, i ens diguessin que endavant. Això voldria dir que durant el primer semestre del 2013 podríem fer el referèndum.

Sembla poc probable que això vagi així de bé. Veient com han de jugat de brut durant la campanya del 25N tot apunta a que no ens l’autoritzaran.

El pla B que tant el President Mas com la direcció d’ERC (amb Junqueras i Rovira al davant) han assenyalat és enllestir al Parlament de Catalunya la llei de consultes que ens permeti cridar el poble a les urnes sense haver de demanar autorització a Madrid.

Hem d’assumir també que aquesta via seria recorreguda per Madrid davant el Tribunal Constitucional i per tant cal preveure les dificultats amb les que ens trobaríem per tirar endavant aquest pla B.

Caldria estudiar què podria passar si malgrat les prohibicions (que existiran), el responsable de la consulta (el govern català) decidís no fer-se enrere i convocar-nos a les urnes. Realment l’estat espanyol tindria forma d’impedir-ho? Com?

 

4) Eleccions al Parlament europeu, 25 de maig del 2014

Si s’acabés renunciant al Pla B (fer la consulta a partir de la llei aprovada al Parlament) per prohibició de l’estat espanyol amb l’empara del Tribunal Constitucional, disposarem d’una nova oportunitat, un pla C.

El diumenge 25 de maig del 2014 hi haurà eleccions al Parlament europeu, que es convoquen cada 5 anys. És a dir, segur que aquell diumenge serà una jornada electoral. Serà el govern de l’estat espanyol el qui ens convocarà a les urnes. Per descomptat no només als catalans, però a Catalunya també serà jornada electoral.

Caldrà aprofitar (si no ha pogut ser abans) aquestes eleccions europees. Com? Els més entesos ja ens ho diran. Però se m’ocorren diverses possibilitats:

1)      Una única candidatura de totes les forces favorables a la independència, de forma que puguem extrapolar els seus vots a vots del d’un referèndum.

2)      Utilitzar urnes paral·leles de forma que amb el mateix cens electoral, aquí a Catalunya, la gent exerceixi el vot al Parlament europeu però també dipositi el sobre a la urna corresponent al referèndum sobre la independència. És evident que aquí hi ha un exercici de desobediència atès que aquesta segona urna no seria permesa però, novament, com ho impedirien?

3)      Les dues coses alhora (candidatura única i referèndum paral·lel)

El desavantatge d’aquesta data és que serà jornada electoral a tota Europa i per tant els focus no només estaran posats a Catalunya, com sí que passarà si ho fem durant el 2013. L’avantatge és que tota la maquinària d’una jornada electoral existirà atès que l’estat espanyol estarà obligat a fer les eleccions aquell diumenge. Per tant, podríem aprofitar al nostre favor tot el desplegament i el cens electoral, que no tindrem en una consulta.

Bé, en tot cas l’esperit d’aquest apunt no és resoldre tots els interrogants sinó només aportar un possible pla C, en el cas (esperem que no) que ens hagin torpedinat les altres opcions.

 

Afegeix un comentari nou