Flaires de bosc i cacera no, gràcies

Amb la crisi no tot són inconvenients. El bany de retalls, malgrat que no agradi al sistema consumista, ens ajuda (o millor dit obliga) a ésser conservadors amb els objectes, més primmirats amb les compres, a racionalitzar recursos i a cercar alternatives simples i econòmiques.
 
Una opció que he tastat i que potser tenia lleugerament oblidada és la de passejar pel bosc en espais de temps lliures. Aquesta inclinació, tant simple com satisfactòria, m'ha recordat que no calen excessius esforços econòmics ni grans desplegaments de mitjans per gaudir de bones estones, assaborir moments i deleitar-nos els sentits.
 
Ja fa uns mesos que vaig inclinar-me perquè la nostra gossa fes una mica d'exercici, alhora que per a mi em suposava "escampar la boira" per una estona. Em va animar el programa d'en César Millán, que va insistir més d'un cop en què la felicitat i estabilitat dels animals de companyia s'aconsegueix amb una bona alimentació, afecte i exercici diari.
 
Amb aquestes premisses vaig enfilar cap a Arenys de Munt. A poc de deixar enrere el pont de l'autopista i abans d'entrar en el nucli urbà, vaig aparcar a la banda de l'est. En aquest punt enfilem muntanya amunt i, avui per aquí i demà per allà, descobrim múltiples rutes forestals molt properes, gaudint de components tant simples i naturals com el silenci, les vistes, la percepció de l'olor de la molsa, de la pinassa o d'un foc que fa caliu en alguna casa aïllada.
 
Submergit en aquest escenari idíl·lic, de sobte trobo a faltar més fauna animal, molta més. Especialment d'espècies que trenquin el silenci de l'espai amb els seus sons. Casualment, avui és dijous, dia en què, juntament amb els festius, la cacera és autoritzada després del període de veda. Molt ocasionalment escolto en la llunyania un tret d'escopeta, i prego perquè el plom projectat contra la peça hagi tingut una trajectòria errònia.  I en aquest punt no puc evitar fer-me  preguntes sobre la cacera, perquè se m'obren diversos interrogants, com ara que ¿com és possible que les administracions atorguin llicències per aquesta modalitat "d'esport o entreteniment"? ¿Perquè autoritzar la depredació d'espècies en un municipi o província en que són escassíssimes? ¿Perquè donar carta oberta a l'extinció dels minsos vestigis de vida animal que subsisteixen amb no poques dificultats?
 
Definitivament, caminar per la muntanya és un esport apte per a tota la família que no necessita gaires esforços econòmics, ni d'inversions en equipaments o desplaçaments.
 
De tant en tant ens sorprèn l'escenari visual amb una temptació: Mira! Un camí nou! Seguim-lo, a veure on ens duu.