Corrupció

Ja fa uns dies o potser uns mesos que llegir la premsa em fastigueja, crisi, dades macroeconòmiques, prima de risc, rescats econòmics, retallades.... Si els darrers mesos era depriment a dia d'avui és una incitació a la desobediència. La paraula és corrupció. Una xacra estesa en moltes esferes de la societat i que esquitxa de forma massiva a la classe política, totalment desacreditada pel continu degoteig de noticies aparegudes als mitjans.

Sense entrar a valorar colors polítics voldria dir que la democràcia a l'estat espanyol és jove i amb una dictadura de 35 anys com a referent. El caciquisme continua existint, la corrupció existent a dia d'avui és l'herència de la corrupció de la dictadura. Les estructures de poder continuen plenes i dirigides per les mateixes elits econòmiques i socials que han sabut camuflar-se sota el paraigües d'una democràcia dèbil i jove, aquest fet també és reprodueix a la política i per defecte als polítics.

La transició espanyola no és ni de bon tros tan positiva com expliquen, recordo que a la universitat ens la dibuixàven com un model positiu i com un esforç col·lectiu de la societat per sortir endavant. Cada cop que em parlen de la transició com un fet positiu, m'estiro dels cabells, va ser una oportunitat perduda. Una transició incompleta que ha permès que continuem tenint el que teníem (evidentment i salvant les distancies del que és una dictadura militar instaurada per un cop d'estat), es va quedar a mitges per acontentar tothom, sobretot als militars i aquelles elits més conservadores que avui, continuen al poder. És hora de finalitzar allò que va quedar a mitges.

Per acabar amb aquesta xacra el país necessita un canvi, un sotrac, un crit de ràbia. Llegir aquest dies la premsa m'incita a la desobediència, prou.