La poesia de l’infinit. Exultacions i vertígens de la naturalesa humana

Avui ens ha fet la xerrada el científic i poeta David Jou, de la UAB, amb el títol: -La poesia de l’infinit. Exultacions i vertígens de la naturalesa humana. Ell ens ha parlat de la poesia de l’infinit, la poesia de la grandiositat i ens ha explicat què fem en un univers tan gran i en una terra tan petita. Ens cita testimonis poètics a través de la literatura influenciada per els diferents models còsmics. Es concentra en unes quantes obres literàries de diversos moments històrics, com els Salm, la Divina Comèdia del Dant, (1321), El Paradís perdut, de John Milton (1667), els Pensaments, de Blaise Pascal (1670), Eureka,. Un assaig còsmic d’Edgar Allan Poe, i alguns altres poemes. Tot seguit ens introdueix en el món de la ciència amb: La perspectiva espacial; la immensitat còsmica com a condició necessària per la nostra existència. Parteix del model del Big Bang i desgrana amb detall els inicis de l’Univers.

Antoni Vilademunt

Conferència de David Jou del dia 8 de gener de 2013
Si voleu escoltar-la cliqueu aquí