ERC sacseja la fórmula convencional de concórrer a les municipals

Quantes vegades no hem estat en converses de sobretaula en les que l’opinió predominant advocava per la necessitat de llistes obertes, elecció nominal de candidats o càrrecs electes i fins i tot l’afirmació que les llistes havien de deixar de ser monopoli dels partits polítics?

Més enllà del marge de maniobra que l’actual llei ens dóna per atendre algunes de les anteriors reivindicacions, hi ha un ampli consens en considerar obsoletes les fórmules que predominen en la configuració de les llistes amb les que els partits polítics concorren cada quatre anys a les eleccions municipals.

Què fem, doncs, si estem d’acord en la major però les regles del joc segueixen sense canviar?

Doncs ser imaginatius per una banda i el màxim de fidels al que la gent demana per una altra!

I és aquí on ERC la clava amb una proposta que satisfà tot allò del que ens n’omplim la boca en tertúlies en les que "posem a parir" els partits polítics (i polítics també) i encaixa alhora en el marc legal vigent, si més no fins ara.

Si per un moment, deixem de banda “el programa d’acció política” i ens centrem purament en la confecció de l’equip de persones, la bondat de la proposta d’ ERC és inqüestionable. D’entrada, pel fet que les sigles queden relegades a un pla secundari, és més fàcil cercar complicitats de gent molt vàlida però una mica al·lèrgiques a les sigles o a la significació d’aquestes. Després, la transversalitat inherent al concepte de plataforma ciutadana potencia encara més l’atractiu de cara a noves cares (valgui la redundància), que vegin precisament en aquesta pluralitat un actiu que marqui la diferència. I finalment perquè la pròpia mecànica de configuració de l’equip de persones escollit és resultat d’un amplíssim suport.

L’ Assum Balliu, en Jordi Pera o en David Caldeira van concórrer a les passades eleccions municipals com a caps d’una llista configurada a través de mecanismes de democràcia interna. La resta de la llista, escollits sens dubte, amb menys dosi de democràcia. No és cap retret, simplement la constatació d’una forma de fer que cal renovar. En la proposta que fa ERC, es reforça de forma molt notable, no només l’elecció de l’alcaldable sinó també de la resta de l’equip que l’acompanya.

Des de l'anàlisi d'aquests avantatges objectius, veig realment difícil que la resta de forces convidades se’n vulguin desmarcar. Els seria realment difícil argumentar-ho. Per descomptat, confio en la generositat d'aquells/es qui avui ja treballen per al nostre Arenys. La proposta d'ERC no és incompatible amb la voluntat d'aquestes persones de continuar en la seva tasca.

En la meva opinió, el repte és cercar el programa d’acció política, comú denominador dels col·lectius que aquesta plataforma aglutini. En benefici d’aquesta proposta cal dir que això tampoc és fàcil sota les sigles d’un partit polític on també, especialment en el cas de les esquerres, hi conviuen accents i sensibilitats diverses.

No amago el meu entusiasme i compromís amb ajudar a què aquesta proposta surti bé. Hi hauria d’anar si hem estat honestos quan hem defensat, de forma incondicional en molts casos, les llistes obertes. Aviat una fórmula molt similar serà possible i estic convençut que li donarem una oportunitat.

Altres apunts relacionats amb aquesta proposta:

Proposta de la secció local d'ERC d'Arenys de Mar per a les eleccions municipals - 9/06/2013

L'horitzó llunyà de les eleccions municipals , per Xavier Mir -  10/06/2013

Ja ha començat el debat sobre la proposta d'ERC, per Xavier Mir - 11/06/2013

L'allargada ombra de Victor D'Hondt i el 2015, per Xavier Mir,  12/06/2013

Aixequem un tres de nou?, per Xavier Mir - 14/06/2013

Generositat, per Annabel Moreno -  17/06/2013

Quantes llistes hi haurà a les properes municipals?, per Xavier Mir -  21/06/2013

Grans propostes, més Arenys!, per Saleta - 23/06/2013