" El que no és" dins d'una capsa de sabates

" Mira si es gorda la vida, que  la vida entera de nuestros abuelos cabe en una cajita de zapatos".

" Si, máximo en un armario pequeño".

" Pues el otro día ingresó una abuela y todo lo que llevaba consigo era su ropa en una bolsita de plástico".

Fa un parell de setmanes estic donant un curs sobre la mort i el dol en una residència d'ancians. Un dels dies es va obrir aquest debat, tots prenien consciència que a mida que ens fem grans tot es va reduïnt fins al punt que hi cap dins d'una capsa de sabates.

Mentre parlaven acaloradament, va ser inevitble, em va venir la imatge de quan la meva germana Mireia moria. Hi va haver un instant màgic que només es podia viure desde el misteri, quan va fer la última exhalació i vaig entendre que la vida tal i com la coneixia ja no hi era.  El cos de la Mireia sense vida havia quedat estès en aquell llit, totes les seves pertinències repartides per armaris, estanteries, calaixos, els seus fills dormint a la seva habitació, el seu marit assegut intentant digerir-ho tot, els seus títols, diplomes, trofeus olímpics, en algun lloc invisible havien quedat les seves emocions, alegries, pors, tristeses...Definitivament tot allò que no era la Mireia s'havia quedat amb nosaltres i el que sí era ella de veritat, d'una forma misteriosa va marxar en una exhalació.

" Mira si es gorda la vida que nos pasamos toda la existencia viviendo y sufriendo por lo que no somos y lo que realmente somos apenas recibe un instante de nuestra atención, cariño o amor", vaig dir. Vam quedar callats, en silenci durant una bona estona.

Si tan sols canviessim la mirada endins i ens preguntessim " qui sóc jo en realitat?", potser la por a la mort es començaria a disoldre i desde aquesta llibertat podriem viure de forma autèntica i coherent amb la nostra essencia de veritat. Vols saber quin és el teu grau de por a la mort i per tant a la vida? Pregunta't on inverteixes tota la teva energia i emocions, a tot allò que no ets i que cap en una capseta de sabates o a tot allò que si ets de veritat i només pots experimentar desde el silenci, el misteri i la fe.

I tu, quantes vegades et preguntes qui ets de veritat?

Afegeix un comentari nou