Nova decoració dels plafons laterals de l'Altar del Santíssim de la Parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar

Nova decoració dels plafons laterals de l’altar del Santíssim de la Parròquia de Santa Maria D'Arenys de Mar.

 

Dades tècniques:

Oli sobre fusta de 5 mm.

2 de 110x110 cm.

Autor: bnt

 

Explicació:

 

S'ha optat per deu figures eclesials vinculades especialment amb el sagrament eucarístic, cinc santes i cinc sants. Podien haver sigut uns àngels adorant, però el sagrament concreta la fe i la vida cristiana que els sants exemplifiquen. 

 

 

Estan representats amb els corresponents símbols i actituds:

El primer:

Sta. Teresa de Jesús, d'Àvila.

Sta.Caterina de Siena,

St.Bernat de Claravall,

Sta.Margarida Maria Alacoque, i

St.Pasqual Baylón .

 

El segon:

St. Tarsici,

St.Tomàs d'Aquino,

Sta.Clara d'Assís,

Sta.Gemma Galgani, i

St.Pius de Pietralcina.

 

Estan emmarcats dins el temple, com a comunitat eclesial, presidits per la representació de l'Esperit Sant que és el Protector enviat per Crist, conductor i vivificador de l'Església, simbolitzat, el primer, amb el vent suau, "pneuma" aire,buf,esperit, i l’altre amb el foc manifestat als apòstols en forma de llengua ígnia.

No s'ha expressat amb la forma "com de colom" com relata també a l'evangeli, perquè aquesta, és exclusiva en el moment del baptisme de Jesús per Joan.

 

A la franja de la base hi han escrits els noms,  i uns quadrats que signifiquen les “pedres vives” de l’església de Déu, és a dir tots els sants i santes que al llarg de la història han enriquit i aportat en el conjunt de la cultura d’occident i de l’orient mitjà, significat amb lletres hebraiques, gregues, llatines i ciríl·liques.

 

Breu nota santoral: 

Primer grup

Teresa de Cepeda y Ahumada (Gotarrendura, Regne de Castella, 1515 - Alba de Tormes, 4 d'octubre de 1582), també coneguda com a Santa Teresa de Jesús o Santa Teresa d'Àvila, fou una monja carmelita, reformadora de l'orde carmelita amb la fundació de les carmelites descalces i els carmelites descalços i autora d'obres de gran valor teològic, místic i literari. Fou elevada als altars el 12 de març del 1622 pel Papa Gregori XV i Pau VI la va proclamar Doctora de l'Església.

 

Caterina de Siena (Siena, 25 de març de 1347Roma, 29 d'abril de 1380) va ésser una monja terciària dominicana, del Tercer Orde de Sant Domènec. És venerada com a santa i fou proclamada Doctora de l'Església Catòlica.

El mateix 1374 va tenir una visió mística i rebé els estigmes. Segons va dir en les seves obres escrites, Crist li comunicà que de llavors endavant treballaria per la pau i mostraria que una dona feble podria fer avergonyir l'orgull dels forts.

 

Bernat de Claravall (Castell de Fontaine-lès-Dijon, Dijon, 1090 - abadia de Claravall, 20 d'agost de 1153), abat de Claravall, fou un monjo i reformador francès principal difusor de l'orde monàstic cistercenc, per la qual cosa se'n considera cofundador. És venerat com a sant per les esglésies catòlica i ortodoxa i ha estat proclamat Doctor de l'Església.

 

Margarida Maria Alacoque (Verosvres, 22 de juliol de 1647 - Paray-le-Monial, 17 d'octubre de 1690) va ser una monja i mística francesa, de l'Orde de la Visitació. Va promoure la devoció al Sagrat Cor de Jesús, juntament amb sant Joan Eudes

 

Pasqual Baylón Yubero (Torrehermosa, província de Saragossa, 16 de maig de 1540 - Vila-real, 17 de maig de 1592) fou un frare franciscà descalç, germà llec. 

Es el patró de les obras, associacions y congressos eucarístics, i de la diócesis de Segorbe-Castellón.

 

Segon grup

St. Tarsici - nom derivat de la ciutat grega de Tars - fou un màrtir cristià del segle III. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. La seva historicitat és provada per un poema que li va dedicar el papa Damas I a mitjan segle IV, i que féu inscriure a les catacumba de Sant Calixt. Segons aquesta font, el jove acòlic o diàca Tarsici va preferir de morir abans que lliurar les sagrades formes que duia a sobre perquè hi  combreguessin els presos cristians, La multitud, en no voler lliurar-les, el van lapidar.

 

Tomàs d'Aquino (Rocasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més important de l'edat mitjana. Va proporcionar bases importants per a la teologiacristiana, en incorporar gran part del llenguatge i les idees aristotèliques.

Tomàs d'Aquino rebé també influències destacables de Plató (tot i que volia mostrar més aviat un aristotelisme, hi ha una petja platònica en el seu pensament), Agustí d'Hipona, i també Averrois i Maimònides, que prenia com a autoritats. Respecte a aquest punt, s'observen moltes similituds entre la Guia de perplexos de Maimònides, i la Summa contra gentils, de Sant Tomàs, en la necessitat d'imposar un cert ordre davant dels desorientats.

Tomàs d'Aquino també va ensenyar a Roma, Bolònia i Nàpols. Les seves obres més importants foren la Summa Theologica, que quedà inacabada,[1] on feu diversos comentaris a la filosofia d'Aristòtil.

 

Clara d'Assís (Assís, 1193 - 1253), fou la millor intèrpret dels ideals de  Francesc d'Assís i fou la fundadora de l'Orde de Germanes Pobres de Santa Clara, o Clarisses. És una de les dones santes més documentades de l'hagiografia medieval, tant per l'abundor d'escrits com per la qualitat excepcional i la garantia històrica.

Va ser canonitzada només dos anys després de la seva mort, en 1255. Pius XII la proclamà santa patrona de la televisió i les telecomunicacions.

-Santa Clara és la protectora de les telecomunicacions: un dia del Nadal, Clara no va poder assistir a la missa que deia Sant Francesc, ja que era malalta al llit. Volent poder veure-la, va tenir una visió de la celebració, podent-hi "assistir" de lluny. Per aquesta tradició de "retransmissió", va ser anomenada, en 1958, patrona de la televisió i les telecomunicacions.

-Els sarraïns havien fet una incursió i eren a les portes d'Assís, assetjant San Damiano. Clara va prendre la custòdia i va mostrar-los als invasors des d'una finestra. Una llum cegadora va fer fugir als musulmans d'Assís.

-Gregori IX la visità al convent i li demanà que beneís el pà. Quan Clara el beneí, aparegué una creu a sobre.

 

Gemma Galgani (Capannori, província de Lucca, 12 de març de 1878 - Lucca, 11 d'abril de 1903) va ser una jove, mística vinculada a la congregació de les Religioses de la Passió de Jesucrist

Es va distingir per la seva pietat i la devoció envers Crist i l'eucaristia i freqüentava l'església de Santa Maria della Rosa. Va rebre els estigmes: tres dies la setmana, durant almenys tres anys, Gemma tenia estigmes a les mans i als peus, que després desapareixien. També es va fer famosa per les visions que tenia de l'Àngel de la Guarda. El 1902 Gemma va tenir una visió segons la qual Crist volia que es fundés un convent de monges passionistes a Lucca, dedicant des de llavors els seus esforços per aconseguir-ho.

 

Pius de Pietrelcina, conegut com el Pare Pius,  nom de pila Francesco Forgione, (Pietrelcina, 25 de maig de 1887San Giovanni Rotondo, 23 de setembre de 1968) fou un caputxí  italià. Encara en vida, va tenir una veneració popular de proporcions extraordinàries. 

Va entendre que la seva missió era alleujar el sofriment del poble de Déu. Lliurat al ministeri de la confessió, també va  construir un hospital, anomenat  "Casa Alleugeriment del Sofriment".

Entre els senyals miraculosos que presentà, hi ha els estigmes, que va tenir durant cinquanta anys, entre el 20 de setembre de 1918 i el 23 de setembre de 1968), a més del do de la bilocació. Entre els miracles, el guariment del nen Matteo Pio Colella, de San Giovanni Rotondo. Entre els relats de bilocació, hi ha l'explicat per Luigi Orione, també proclamat sant. Deia que el 1925, quan era al Vaticà durant les celebracions per la canonització de Santa Teresa de Lisieux, el pare Pius va aparèixer davant seu.  El pare no havia sortit mai del seu convent des que hi havia entrat el 1918.  El poble se l'estimava molt, i no va deixar que el canviesin de lloc.

 

Conèixer les vides dels sants és edificant, en les Biblioteques i llibreries especialitzades, podem trobar hagiografies en format de descripció breu, i llibres biogràfics més exhaustius.

 

.

Afegeix un comentari nou