Il·lusió, rebeldia i canvi #somhiarenys

Diumenge passat vàrem presentar la candidatura d'ICV d'Arenys de Mar a les eleccions municipals. Fent costat  i equip amb la Isabel Roig també ens hi va acompanyar la Dolors Camats, coordinadora nacional d'ICV. La sala Arnau del Calisay plena, sobretot, d'i·lusió, rebeldia i canvi.

 

Alguns membres de la candidatura vàrem anar apuntat els nostres motius per ser-hi i aquestes són, més o menys, les meves paraules:

 

D'un apunt d'en Saül Gordillo, que ha fet sobre les municipals de Mataró (a l'espai Riera 48), en manllevo una reflexió que m'interessa destacar de l'escenari que tenim aquest 24M, diu: “anem a unes eleccions municipals incertes i apassionants com les dels primers ajuntaments democràtics. Aleshores, el moviment veïnal, fort als carrers durant l’agonia del franquisme, va irrompre als consistoris de la mà de l’esquerra, que amb els anys va instrumentalitzar i adormir aquesta força cívica. Avui la revifalla dels moviments ciutadans i socials és una incògnita, amb la reinvenció dels partits tradicionals d’esquerres i la irrupció de noves candidatures molt dinàmiques a les xarxes socials i també perceptibles a l’esfera analògica”.

 

D'aquell primer ajuntament democràtic arenyenc hi ha diversos aspectes que vull recordar (encara que jo, tut just feia l'EGB). Primer que el PSUC hi va fer els millor resultats, que encara no hem aconseguit superar -en nombre de vots-. A Arenys CiU va guanyar i es va acordar un govern de certa unitat i la Pilar Royo que va ser la cap de llista, en Joan Montoro i en Toni Esteve van ser govern durant aquells primers mesos de mandat.

I d'aquell primer pas efímer pel Govern en va quedar l'arrencada dels Serveis Socials municipals i un sistema de comunicació municipal:

  1. L'atenció i els serveis a les persones (i la defensa dels drets civils) i
  2. Més comunicació i més participació (més transparència, hi afegeixo):

L'any 1979 -fa 35 anys-ho vàrem activar i ho hem seguit fent en diversos moments i mandats (en govern i oposició). Afegeixo l'exemple del mandat de govern d'en Vicenç Martí (1999-2003) que es formalitzen polítiques de participació ciutadana (ROM i altres) i es fa la primera acció pública d'habitatge social (els nous pisos del Pla dels Frares).

 

“I els anys va instrumentalitzar i adormir aquesta força cívica” diu en Saul?. I té raó.  I, us asseguro que aquests darrers dos anys, en l'objectiu principal dels qui hem estat preparant aquesta candidatura hem estat fent l'esforç de despertar aquesta força cívica.

 

I em volgut demostrar que hi creiem obrint tot el procés amb reunions, assemblees i primàries. I hem reivindicat arreu l'orgull de fer política i explicat la importància de poder governar-nos (i de poder decidir!).

 

Tenia l'encàrrec de parlar de transversalitat i ho lligo amb la reinvenció de models i el dinamisme i capacitat de resposta que se'ns demana, en aquests moments: tant per la situació de crisi social, tant per l'accés a la informació.

 

D'aquest intens debat que hem mantingut aquests mesos, en diferents formes, n'hem recollit que el desencant més generalitzat es detecta per la manca de resposta (i a vegades els mateixos que esperen les respostes ja tenen i aporten les solucions). Simplificar processos, ser àgils, atrevits, imaginatius... i decidits.

 

M'aturo però insisteixo amb una idea que tinc molt present i he anat repetint en diversos moments d'aquest procés: estar preparats per començar a prendre decisions des del primer minut del nou govern. I hi estem preparats, amb la Isabel d'alcaldesa!

Afegeix un comentari nou