Josep M. Pons i Guri, 10 anys en el record

Es compleixen 10 anys del traspàs de Josep M. Pons i Guri, possiblement l’arenyenc més rellevant del segle XX. Relacionem, tot seguit, alguns fets remarcables de la seva llarga biografia. Il·lustrem l'apunt amb una magnífica fotografia presa per David Castañeda pocs mesos abans del traspàs de Pons i Guri.

1909. El 16 de juny, neix a Arenys de Mar Josep M. Pons i Guri, possiblement l’arenyenc més rellevant del segle XX.

1925-1931. Cursa les llicenciatures en Filosofia i Lletres (Història) i en Dret a la Universitat de Barcelona.

1932. Obre despatx professional a Arenys de Mar.

1934-1936. És elegit alcalde segon de l’Ajuntament d’Arenys de Mar per la Lliga Catalana. Conseller de Cultura i Assistència Social. Impulsa l’organització de l’Arxiu Municipal i la construcció del Grup Escolar.

1936-1937. Col·labora amb la Secció d’Arxius Documentals del Servei del Patrimoni Històric, Artístic i Científic de la Generalitat de Catalunya pel que fa als arxius en situació de perill a causa de la Guerra Civil. Intervé directament en el salvament de l’arxiu vescomtal de Cabrera instal·lat a Hostalric. A nivell local, salva l’Arxiu Parroquial fent-lo dipositar a les instal·lacions de l’Arxiu Municipal.

1945. La Comissió Gestora Municipal, encapçalada per l’alcalde Jaime Ferrer-Calbetó Ferrer, el nomena Arxiver Honorari d’Arenys de Mar.

1952-1957. Alcalde d’Arenys de Mar. Es reprenen les gestions per a la conclusió del Grup Escolar. S’impedeix que el traçat de la N-II afecti les cases del passeig Xifré.

1955-1957. Diputat de la Diputació Provincial de Barcelona en representació del Partit Judicial d’Arenys de Mar. Vicepresident de la Comissió d’Educació i vocal en les comissions d’Hisenda, Indústria i Economia, i en la de Serveis Municipals. Impulsa la creació a Arenys de Mar d’una Biblioteca Popular i d’un Museu Municipal, per a formar un gran centre dedicat a la cultura als baixos de l’edifici consistorial juntament amb l’Arxiu.

1956. És elegit acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona per Arenys de Mar.

1958. Intervé decisivament per a salvar l’arxiu de l’Audiència de Barcelona, que el Ministeri de Justícia volia convertir en pasta de paper.

1959-1966. Funda i dirigeix les Circulars de l’Arxiu Històric i Museu Fidel Fita, considerada una publicació exemplar en el camp dels arxius públics.

1960. Membre de la Comissió de Cultura del Col·legi d’Advocats de Barcelona. S’oposa a la mal anomenada Compilació del dret civil especial de Catalunya, que deroga el que fins aleshores havia estat l’autèntic dret català.

1972. És elegit Acadèmic Corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi per Arenys de Mar.

1978. Esdevé el contacte entre Frederic Marès i l’Ajuntament d’Arenys de Mar per a la instal·lació de la col·lecció Marès de puntes al coixí a la vila.

1985. Des d’aquest any és membre del Comitè Tècnic d’Edició dels Textos Jurídics Catalans del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

1987. Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

1989. El Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona, el nomena col·laborador científic del Departament.

1989. Soci fundador del Centre d’Estudis Josep Baralt d’Arenys de Mar, del que serà president d’honor.

1989. El Ministeri de Justícia li concedeix la Creu Distingida de 1a Classe de l’Orde de Sant Raimon de Penyafort.

1992. L’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona acorda atorgar-li la Medalla d’Honor del Col·legi.

1995. Li és lliurada La Dona Marinera per l’Ajuntament de Lloret de Mar, màxim guardó de la vila, en reconeixement pels seus estudis relacionats amb la història lloretenca.

1998. Li és lliurada la Medalla de la Universitat Pompeu Fabra, distinció que s'atorga, aleshores per primera vegada, a aquelles persones que destaquen per la seva col·laboració amb la Universitat, o per la seva aportació a l'ensenyament, la recerca científica, l'art o la cultura.

2000. L’Associació d’Arxivers de les comarques gironines li atorga la distinció del Peixet de Plata, en reconeixement pels seus estudis històrics i arxivístics, i per la seva tasca en favor de la dignificació de la professió.

2002. El Ple de l’Ajuntament de Girona acorda posar el seu nom a un carrer de la ciutat, a la zona universitària de Montilivi, en reconeixement pels seus estudis sobre paleografia i diplomàtica de les terres gironines, per les seves aportacions sobre el dret propi gironí i pels seus coneixements del jurista de Girona Tomàs Mieres.

2005. Li és lliurada la Medalla President Macià de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la dedicació, constància i esperit d’iniciativa en la seva actuació laboral: jurista i historiador, degà dels arxives catalans.

2005. Mor, el 23 de desembre, a l’edat de 96 anys.

2006. El Ple de l’Ajuntament d’Arenys de Mar, reunit en sessió extraordinària el dia 17 de juny, acorda nomenar Josep M. Pons i Guri Arxiver Emèrit i Fill Predilecte de la vila.

I us donem dos enllaços per si teniu interès en saber-ne alguna cosa més, extrets del número 7, de 2007, de la “Revista de Dret Històric Català” (Societat Catalana d’Estudis Jurídics-Institut d’Estudis Catalans):

http://www.raco.cat/…/Revist…/article/viewFile/152872/204772

http://publicacions.iec.cat/repos…/…/00000066%5C00000096.pdf