El grup parlamentari del PP desapareix del Parlament
Enviat per xfebrer el
A l'hora de fer una anàlisi dels resultats electorals d'ahir són molts els titulars que podem escollir. A mi m'ha fet gràcia parlar del PP perquè, al meu entendre, és el veritable culpable de la situació en què ens trobem, i els catalans els ho hem fet pagar portant-los, residualment, al grup mixt.
Els resultats electorals són objectius, però les anàlisis són totalment subjectives, encara que parteixin d'uns mateixos resultats. A diferència, però, d'altres vegades en aquesta ocasió els partits han estat més sincers a l'hora de valorar els seus resultats, potser perquè han estat massa evidents.
El PP ha estat víctima del seu propi verí, provocant que C's fos considerat el vot útil contra la independència, i per això aquesta victòria tan important, amb un increment de 12 escons. El PP, doncs, amb només 3 escons, o com a màxim que n'arribés a tenir 4, amb el 100% escrutat, anirà a parar al grup mixt, compartint-lo amb la CUP.
La CUP ha estat un altre perdedor d'aquestes eleccions, encara que li tocarà jugar el paper clau perquè puguin governar els independentistes. Aquesta clau que tant han ensenyat els comuns en campanya, ha passat en mans d'una CUP que ha perdut 6 escons tornant, gairebé, als orígens de la seva participació al Parlament.
Els comuns s'han hagut d'empassar la clau i hauran d'aprendre, si no canvien, a fer bullir l'olla durant el temps que duri aquesta legislatura. Han sacrificat el seu líder al Congrés, que crec jo que hi feia bona feina, perquè vingui al Parlament a avorrir-se.
El PSC, tot i els jocs de màgia per incorporar un ventall heterogeni i sense sentit, les ballarugues d'un Iceta il·luminat, i el suport d'un energumen escandalós, com ha estat el senyor Borrell, només ha estat capaç de créixer en un escó que no li serveix per fer res de tot el que pretenia.
ERC volia ser primera i guanyar les eleccions al Parlament també per primera vegada. Tenien molt cregut que traurien millor resultat que la llista de Puigdemont, i s'han quedat amb un pam de nas. Els seus resultats junt amb els de la llista del president ens han ensenyat que presentant-se seperats obtenien millors resultats. El dubte que tinc és què hauria passat si en aquesta ocasió també haguessin anat junts. O sigui que el dubte continua.
La llista del president ha estat la solució per evitar una desfeta del PDECat. Tot feia pensar que el partit no tenia possibilitats de sortir-ne airós. L'efecte president a l'exili, acompanyat de representants diversos de la societat civil els ha salvat els mobles fins al punt d'avançar ERC en la seva pugna particular.
C's ha estat la gran guanyadora, perquè ha incrementat els vots i escons, però també perquè ha estat la primera força política del Parlament, després que no es reedités Junts pel Sí. Aquest triomf que podrà presentar a tot arreu, molt probablement no li servirà per presidir la Generalitat, ni fer fora els independentistes del govern català. A Europa, però, quedarà clar que la primera força catalana no és independentista, i que els vots independentistes no arriben al 50%.
