LA SARGANTANA AL SOL

Per una estona em faig sargantana, com la que contemplo a la paret de la meva terrassa des de fa moments llargs. No em costa gaire imaginar-m’ho, perquè soc una persona eminentment solar, nascuda en ple estiu, un dissabte de finals de juliol, quan faltaven vint minuts per a les dotze del migdia, en un dia molt assolellat. Per tant, porto el sol incorporat en el meu interior i no puc viure sense ell. Els dies ennuvolats, dels quals hi ha persones que gaudeixen molt, a mi em costa tirar el dia endavant, tot i saber els avantatges que comporten. No em canso mai del sol i el cel blau, i m’assemblo una mica a la sargantana quan em poso al sol i mig endormiscada reposo, deixant-me carregar les piles per l’energia primordial del sol. Allà, com la sargantana, tinc un estat de quietud i benestar, i sobretot tinc el mental aturat, i només gaudeixo de l’escalfor que em proporciona l’astre rei. Quina felicitat, penso, com la de la meva amiga, la sargantana! Com hem d’estar atents als animals i fer algunes coses de les que ells fan. No em mal interpreteu, però cada vegada em sento més integrada a la natura formant part d’aquesta unitat de la qual ens parlen, i on hem d’estimar tot el que és viu i vibra com nosaltres.

 

He entès que no hem de menysprear res, perquè necessitem de tot i tots som complementaris els uns dels altres. He perdut la por als animals després de molts anys, i cada vegada em sento més propera a ells, com feia sant Francesc. He llegit en un conte-història que els vegetals tenen els nostres cinc sentits i quinze més i que es comuniquen, explicat per Stefano Mancuso, neurobiòleg italià, al seu llibre molt il·lustratiu i recomanable Sensibilidad e inteligencia en el mundo vegetal. Els arbres també parlen, i ho explica molt bé l’enginyer i guarda forestal alemany, Peter Wohlleben, en el seu llibre La vida secreta de los árboles, que ens endinsa en la meravella pràcticament desconeguda del món vegetal i, en concret, dels arbres, on trobem tot tipus de comunicació i cooperació. Un cop sabem que els arbres també parlen, també miren, també tenen consciència, podrem tornar a passar per sota d’un arbre o olorar una flor de la mateixa manera? Em va agradar tant el que deien que em sentia cada vegada més franciscana i procliu a entendre sant Francesc. Ell ho entenia, i jo cada vegada més, que tot forma part de tot.

 

Això ha desenvolupat més la meva capacitat de parlar amb els animals i les plantes i de sentir la necessitat, que ens aconsellen, d’abraçar els arbres per impregnar-nos de bona energia. I entenc que la vegetació i els animals ajuden a tenir una vida més plena i feliç. Ens hem arribat a creure que, com que tenim un mental potent, això ens dona superioritat i felicitat, i sovint el que ens dona és malestar i neguit per no saber-lo gestionar. Tot és necessari, però en la mesura justa i pensant que tot el que ens rodeja forma part de la nostra identitat i que té una finalitat per ajudar-nos a viure millor.

 

Tornant a la sargantana, que m’ha provocat aquestes sensacions, he pogut veure la capacitat de ser feliç en el fet de prendre el sol, que és una de les seves pràctiques habituals, perquè està preparada per entomar-lo i el deu necessitar, com el necessito jo. Quin estat de benestar!

 

Molts detalls em fan tornar a la natura, que vull protegir perquè continuï alimentant el nostre ésser, que és natura i la necessita per continuar la vida al costat de tots els éssers vius. És una meravella que hem d’anar descobrint i entenent.

 

                                     Mª Teresa Quintana i Riera

Afegeix un comentari nou