LA VIDA S'HA ATURAT?

La vida s’ha aturat durant el confinament? No, la vida no s’atura mai, la natura va fent el seu camí i el cos no pot parar, perquè seria la mort. Tot continua. El que sí que s’ha aturat són les activitats dels humans, i tots estem quiets sense sortir de casa a tot el món. Això era una idea inimaginable, i sí que és veritat que el silenci s’ha apoderat de tots els entorns i la buidor ho envaeix tot. Que estrany! El silenci en les grans ciutats? Doncs sí! I jo vull dir, sense que us esgarrifeu, que a mi aquest gran silenci per una temporada m’agrada i no visc el confinament malament, ans al contrari. Sóc una dona que gaudeixo profundament els silencis, encara que després m’agrada comunicar-me. Per altra banda, també m’agraden els llocs buits sovint, perquè amb els anys els llocs plens de gent em produeixen malestar.

Per tant, puc dir que és una època diferent, per reflexionar i gaudir fent el que normalment no podem fer, perquè es contesta: “No tinc temps.” És una frase que sovinteja en els nostres llavis! I ara sentim cantar els ocells com mai i vénen a veure’m a la meva terrassa. Quin goig! Tenen els espais buits i els animals els aprofiten. Molt bé! Ens hem tornat tots monjos o monges de clausura, i puc entendre una mica aquest estil de vida i la seva quietud, sempre que no abusem posant la televisió tot el dia i la música sense parar. No és el meu cas, perquè ja us he dit en alguna altra ocasió que la televisió pràcticament no la miro, llevat d’un tros de les notícies de la nit, i la música amb molta mesura, perquè tal com us he dit gaudeixo molt del silenci, de la manca de soroll, sigui el que sigui. Penso que això respon a una manera de ser i un treball per augmentar aquesta capacitat d’estar bé amb un mateix i gaudir d’aquest silenci i pau interior. I puc dir que cada dia que passa estic millor.

Ara bé, reconec que les conseqüències d’aquesta aturada pel COVID-19 poden ser molt greus, sobretot en l’economia mundial, perquè aturar totes les empreses i llocs de treball pot portar unes dificultats molt serioses. Però dins meu tinc l’esperança que ens anirem recuperant lentament i que hi haurà situacions que milloraran. Fins i tot pot ser que tinguem un planeta menys contaminat, si hem entès el mal que estem provocant a tota la humanitat i a la Terra, i que la solidaritat floreixi per construir un món més humà. Molt interessant, aquesta evolució! Estic força convençuda que no tot cau al buit, que això haurà sacsejat una mica les consciències i les anirem despertant cap a comprensions més profundes. Perdrem comoditats que teníem en l’àmbit material, però hi guanyarem pel que fa al nostre interior, que és el que penso que hem vingut a aprendre en aquest planeta.

A mi, personalment, m’agrada molt viatjar i he perdut viatges que estaven programats i pagats. Entenc que ens hem de tornar més resilients i acceptar que si no es poden fer ara potser es podran fer un altre dia, o no. Ens agrada conèixer llocs nous, però si ara és difícil gaudim dels nostres entorns, que a vegades oblidem per anar lluny de casa. Que tinguem una bona sortida del confinament per emprendre les nostres activitats habituals amb lliçons apreses i una bona adaptació a tot el que ens espera.

       Mª Teresa Quintana i Riera